El pols de la llengua als Països Catalans

Com cada cap de setmana del 7 de novembre, i des de fa ja diversos anys, la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, que va separar fa 351 anys de Catalunya la seva part més septentrional, es fa coincidir amb l’acte final de les diverses columnes del Correllengua, que, des del final de l’estiu, recorren les diverses terres catalanes.

Gràcies a aquest fet, aquesta jornada, en què els nord-catalans reivindiquen la continuïtat de la catalanitat a la Catalunya del Nord, s’ha anant convertint en una autèntica demostració de força del català i de Catalunya: milers i milers de catalans -del nord, del sud, de més al sud i de mar enllà- han ocupat durant aquests anys els carrers de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, si més no, durant un dia. Prova d’això és el nerviosisme que ha despertat entre els responsables fronterers d’Espanya i de França, els quals, malgrat el que els dicti Europa amb l’Acord de Schengen, han fet, durant aquesta jornada, controls fronteres que en alguns anys han estat especialment durs. Enguany, advertits per Europa que aquesta frontera s’havia de fer menys visible, només em consta que van ser identificats els joves de l’esquerra independentista que anaven amb un autocar.

El problema d’aquest any era, però, un altre…

La convocatòria d’una jornada de protesta a l’Estat francès contra la política de retalls socials del Govern de Sarkozy feia preveure, com ha passat en les altres convocatòries d’aquests dies passats, la possibilitat que es poguessin tancar els accessos a Perpinyà a causa de l’acció de piquets. L’avís enviat des de Catalunya Nord i recollit per la CAL, entitat organitzadora del Correllengua, i per vilaweb sens dubte que va fer refredar l’anada de catalans del sud. Malgrat això, la manifestació, més nord-catalana que mai, pot ser considerada un èxit. Punt de trobada de les diverses sensibilitats catalanistes del nord, és una demostració que la catalanitat continua viva i amb ganes de fer-se sentir.
 
Per cert, l’anada de gent del sud, per si algú encara en té cap dubte, és del tot legítima, com deu ser-ho, suposo, que espanyols -en alguns casos espanyolistes– d’arreu de l’Estat vinguessin a Barcelona durant la visita del Papa d’aquest cap del setmana, tal com es va poder veure en les entrevistes que feren els mitjans de comunicació i on hi havia gent de procedència geogràfica molt diversa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!