POEMES DE VIAFORA

Hi serem al toc de viafora

8 de febrer de 2025
Sense categoria

              POT-SER UN DIA QUALSEVOL (I) Perquè no et puc fer l’amor fins a partir de les tres d’aquest horabaixa malparit i he vingut panteixant -l’ascensor no arriba fins al teu pis- són ficticis els escalons, els passos lleugers, els segons, les promeses… (Tem el moment de tocar a

Llegir més

La petita teixidora

20 de desembre de 2024
Sense categoria

MIQUEL MARTÍ I POL – L’ELIONOR L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a

Llegir més

LA CIUTAT K. Kavafis

27 d'octubre de 2024
Sense categoria

Konstandinos Kavafis (Alexandria (1863-1933) és sens dubte el poeta del renaixement de la llengua grega moderna. En aquest poema, versió personal a partir de la traducció de Carles Riba, s’expressa el pessimisme de la vida, l’impossible retorn i el desig de començar de nou, com el pas del temps et va consumint un a un

Llegir més

FORMENTERA 2024 (III)

7 de juny de 2024
Sense categoria

Tambors a l’última besllum. Les pedres fogueres s’alçaran després en la foscor com un càntic Abraçada a tu tota la nit reviuràs els somnis que un dia atraparen els guerrers l’ocàs, el zenit i el nadir. Vagaràs per un dens silenci sense fi antigues veus que et reclamen des de les profunditats del temple secret

Llegir més

FORMENTERA 2024 (II)

1 de juny de 2024
Sense categoria

Saps el bes el breu compromís dels amants només una vegada pur abans de desfer-se en silenci tremolor de l’última onada   Avui no he topat cap estel ni cap font purificada amb Narcís atrapat i el plor de la dona al darrera fràgil Eco esvaint-se amb pits de dona abans de ser un no

Llegir més

FORMENTERA 2024

23 de maig de 2024
Sense categoria

FORMENTERA 2024 I- Vas a l’illa amb l’esperança d’ésser un altre de perdre’t en un somni inconcret que la terra tanmateix no vol repetir -mai no es repeteix dues vegades la mateixa cançó- a pesar de la insistència del record com una força dels vents contra la fràgil barca   Desempar i els naufragis que

Llegir més

ARQUITECTURES INTERIORS

28 de febrer de 2024
Sense categoria

ARQUITECTURES INTERIORS Escoda contra pedra cop a cop el ferro contra la pedra a ritme de sons infinits que es multipliquen amb una cadència constant s’atura el temps per un instant i després, la pedra que es trenca silenci   Fills de la terra sauló, call i suor amarga gota a gota sobre la cara

Llegir més

LA LLEI DE L’HIVERN. Gemma Ventura Farré

5 d'octubre de 2023
Sense categoria

Poques vegades s’ha escrit un relat tan interessant. Una reflexió íntima i transcendent a l’hora sobre la vida i la mort, el poble, la infantesa, el bosc, l’amor, la solitud, les pors… Un llibre del qual tots en som un poc. En cada sobre que m’enviaves hi havia un tros d’escorça, un grapat de llavors,

Llegir més

ANÒNIM – EXISTÈNCIA – INTRANSCENDÈNCIA

28 de juliol de 2023
Sense categoria

  Hopper, Nighthawks (Noctàmbuls) 1942 Sens dubte la pintura que millor expressa la filosofia existencialista: “som el(s) breu(s) moment(s) en que existim”.   Ella de jove escrivia cartes d’amor i després les esqueixava ell a vegades fins i tot podia ser tendre.   Sona una sirena per un instant vola el pensament massa lluny tot

Llegir més

PENSAMENTS CONTRA L’OBLIT

15 de maig de 2023
Sense categoria

Últim reducte del pensament des d’on sabré trobar-te altra vegada silent, adormida, amb els astres baixaré un a un tots els graons de la memòria cada veu que se m’acosti serà acollida sencera insubmisa com un crit un tornaveu que em pren i m’enlaira i se’m repeteix constantment al frec d’una cançó com una promesa

Llegir més

POEMA DE VIAFORA

20 de març de 2023
Sense categoria

POEMES DE VIAFORA   Vine a veure’m amiga al camp de batalla ara que és primavera i cent mil fulles encenen l’aire. Seran de cotó els camps florits i les herbes aromades Amorosida, estendràs el teu vel com un llençol transparent d’ales blanques. Farem un jaç d’amors que duren tota la nit per veure junts

Llegir més

DE NIT AMB PELL DE LLOP

6 de març de 2023
Sense categoria

Ecce ancilla domini. Fragment Dante Gabriel Rossetti, 1850   DE NIT AMB PELL DE LLOP potser no m’atraparan -sempre he admirat d’altra banda el coratge agosarat de les feres salvatges-   Entremaliat m’enfilaré fins les vostres cambres pels terrats i les teulades i amb un bri d’oratge entraré per la finestra i, adolescents dolces perfumades

Llegir més

A la manera d’Ausiàs March

7 de febrer de 2023
Sense categoria

Mirall de virtuts, amiga et volia fer una cançó a la manera dels antics trobadors per recordar-te en cada paraula en cada alè en cada instant lleugera de vents i d’ales però els dies se m’afeixuguen entre els dits temorencs i jo també m’he compromès amb els vents i amb aquest regust d’arrel i d’argila

Llegir més

EL SENTINELLA

7 de gener de 2023
Sense categoria

No es poden escriure cartes d’amor amb els dits balbs amb tanta poca llum amb els ulls plens d’enyorança Ha plogut el tros de carrer mullat que veus ara per l’espitllera un únic tros de món en el punt de la teva mirada Inspires, expires, sospires penses, més enllà d’aquest carrer en els dies d’abans

Llegir més

CIUTAT SENSE TU

1 de gener de 2023
Sense categoria

Oh ciutat dels terrors… Ciutat sense tu és la ciutat de les penombres recordes? Jo també t’he esperat sota el llum de la farola de la Dietrich i he fet matinades amb els mariners del moll -no hi ha cançó més trista que l’hora del retorn de les barques- Junts parlàvem del bé i del

Llegir més