POEMES DE VIAFORA

Ecce ancilla domini. Fragment

Dante Gabriel Rossetti, 1850

DE NIT AMB PELL DE LLOP

potser no m’atraparan

-sempre he admirat d’altra banda

el coratge agosarat de les feres salvatges-

Entremaliat

m’enfilaré fins les vostres cambres

pels terrats i les teulades

i amb un bri d’oratge entraré per la finestra

i, adolescents

dolces perfumades

segrestaré les vostres noies

-la cambra, amb cortines de seda fina

i miralls

i la brusa blanca

i com una provocació

un instant de lluna clara-

No em digueu que no ho sabíeu

elles m’estaven esperant

adormissades encara.

A la plaça encesa

amb tambors i fogueres de festa

i encenalls rogents

tremolosos

sota les espurnes vives

ens besarem altra vegada

tothom ens veurà i discretament

es giraran cap a l’altra banda.

Bes i desig

ningú no sabrà del rapte

emparats en la nit alta

fingirem impossibles ales

lleugers

fugirem amb un cop de vent

cap a les muntanyes blaves

Novembre 1984

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!