POEMES DE VIAFORA

Últim reducte

del pensament

des d’on sabré trobar-te altra vegada

silent, adormida, amb els astres

baixaré un a un

tots els graons de la memòria

cada veu que se m’acosti

serà acollida

sencera insubmisa com un crit

un tornaveu que em pren i m’enlaira

i se’m repeteix constantment

al frec d’una cançó

com una promesa

que ens parli

del poble antic i de coratge que fórem

d’aquells temps de silenci imposat

d’on sortim cada vegada que ens proclamam

fills hereus d’aquesta terra somniada

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!