POEMES DE VIAFORA

Mirall de virtuts, amiga

et volia fer una cançó

a la manera dels antics trobadors

per recordar-te en cada paraula

en cada alè en cada instant

lleugera de vents i d’ales

però els dies se m’afeixuguen entre els dits temorencs

i jo també m’he compromès amb els vents

i amb aquest regust d’arrel i d’argila

i cant d’esperança

de què son fetes les meves paraules

mal apreses inconsistents.

Ha passat molt de temps, massa temps

i he oblidat els adeus,

l’estada furtiva

l’abraçada del vent que aixeca un polsim

lluminós d’horabaixa

que m’enterboleix els ulls i em pren la mirada.

Em costa desxifrar-les

reviure els moments

difosos en la memòria

empès per la cançó roda del temps

absent de tu

em proclam l’arquer solitari de les meves paraules

Es marceixen els camps florits ara,

la pols que es diposita sobre les parpelles

com una mena d’enamorament,

amb una rèmora

a despit de tots els adeus

de totes les abraçades

(maig 2021)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!