El cert és que paga la pena acostar-se a aquest autor i a la seua concepció de la novel·la gràfica. Un té la sensació d’estar veient un àlbum de fotos mentre el protagonista de les mateixes li va explicant allò ocorregut. El seu llenguatge del còmic s’acosta més al del documental que al de les pel·lícules d’acció, la qual cosa permet que ens fixem més en els detalls del dibuix, i marca un ritme que convida a la reflexió.
La seua lectura ens convida a prestar molta atenció, doncs el guió és d’allò més detallat i permet fer-nos una idea tant l’horror viscut com de l’enginy humà amb el qual alguns el van combatre per tal d’eixir-ne si més no, vius. En suma, es tracta d’un exercici de memòria històrica i d’afirmació de principis pacifistes i antifeixistes que, potser per resultar tan amé com interessant, va merèixer el Premi del Públic al Festival de Angoulême, i l’oportunitat de ser editat en català (i espanyol).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!