Per Tutatis!

Malgrat un estil de dibuix que dista molt de ser atractiu a primer cop d’ull, aquells que hem llegit a Étienne Davodeau sabem reconèixer a un dels comicaires més interessants de l’actual panorama francès. Obres com la premiada “Los Ignorantes”, “Lulú. Mujer desnuda” o “Caída de bici” així ho demostren, tot i que aquesta que ara ens ocupa s’agermana amb altres de gènere documental com “La mala gente” o “Ha muerto un hombre”.

Aquí l’autor ens explica l’any que va decidir passar junt amb uns agricultors de l’oest de França. Però no uns qualsevol, sinó un grup de membres de la Confédération Paysanne, conegut sindicat camperol que lluita per la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària. Amb la idea de fer viable a llarg termini la vida al camp, van decidir transformar la seva petita explotació a l’agricultura ecològica, i fer front així al predomini del productivisme contaminant i la destrucció del territori.

Aquesta última xacra es va manifestar en aquella època en la construcció d’una ruïnosa autopista que va amenaçar amb destruir els seus esforços i contra la qual es van organitzar per lluitar. No obstant, la seva lluita era i és d’un calat més gran que el d’aquest conflicte. Davodeau sap entendre-la i transmetre, partint del treball quotidià d’agricultors i ramaders, que en ella ens hi juguem el nostre futur com a espècie. La seva honesta presa de partit i la seva innegable habilitat com a narrador gràfic converteixen aquesta novel·la gràfica en una lectura més que recomanable.