El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Creacionisme global
Davant la imatge tòpica que el creacionisme és un producte indígena ianqui, hi ha l’evidència preocupant que el moviment antievolucionista arriba ja a tots els racons del planeta. Fa només una dècada un científic solvent i prestigiós com Stephen J. Gould podia declarar que la insídia creacionista era una extravagància local. Avui, fins el Consell d’Europa ha disparat l’alarma davant el desplagament mundial d’aquest moviment anticientífic. Perquè l’estratègia creacionista és molt més que un atac frontal a una teoria científica, cosa que per ella mateixa no tindria més importància, ateses les febleses argumentals, la manca absoluta de dades contrastables i les contundents derrotes judicials que l’han deixat en evidència. El perill real, però, és el programa polític contra l’educació científica.
Ronald L. Numbers és un prestigiós historiador de la ciència que s’ha preocupat molt de la confrontació entre ciència i religió i en sap un munt del creacionisme. És l’autor de la principal història d’aquest moviment (The Creationists: from Scientific Creationism to Intelligent Design) i no fa massa va coordinar un llibret on diversos historiadors repassen els mites d’aquesta confrontació (Galileo Goes to Jail and other Myths on Science and Religion) que acaba de traduir-se al castellà. L’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva ha convidat el professor Numbers a impartir la conferència Creationism Goes Global, el proper dilluns 14 de març.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No s’ha de ser gaire Sherlock Holmes per adonar-se que ja la Bíblia, fa uns quants milers d’anys, ja en parlava d’això del Creacionisme (sobre tot al llibre del Génesi).
El Consell d’Europa faria bé de lluitar contra les misèries de tot tipus que ens envolta, enlloc de fer-nos veure l’execrables (?) que són segons quines creençes més o menys científiques… Que me pareix que l’ésser humà ha evolucionat [!?] un xic per deixar-se enredar per uns i altres, i que ningú té el dret d’exigir el què hem o no de creure.
Atentament