El buit del temps

ferro

jo
vull,
i delero
la immensa
pretensió
com flama d’estel
que etern
vol ser.

negar
no podem
les falses joies,
la dolça fam
de la carn
i de l’ésser.

ferro,
omega dels mons
ànima-àtom,
fontanal de la sang;
fou el brut metall
fil d’espasa
que el cos obrí
en dur canal,
per tornar-lo
en pur fang;
ferro que ens fa
la fervent
sang.

Alfred Giner-Sorolla (1995) Galàxies (poesies de l’espai-temps). Vinaròs: Ed. Antinea.
Il·lustració: Hemoglobina de David S. Goodsell per a The Molecule of the Month (maig 2003) (RCSB, PDB).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!