Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

24 d'octubre de 2005
0 comentaris

Les veus del Pamano (Jaume Cabré)

La Tina, troba, en una escola de Torena, a tocar de Sort, al Pallars Sobirà, uns quaderns de notes on un pare relata, a la filla, fil per randa, aspectes cabdals de la seva vida. La descoberta desfermarà tot de conseqüències d’allò més insospitades. Tantes que el llibre, de vora 700 planes, esdevindrà un esponerós i furient riu on tot hi tindrà cabuda: històries de guerra, postguerra, revenges, comptes pendents, misèries, heroïcitats i amors que mouen el sol i les estrelles.

Vida petita i grossa en una vila pallaresa. Durant l’enorme franquisme, el país vessant d’hemoglobina.

Jaume Cabré ha escrit, a Les veus del Pamano, una novel·la rodona, excepcional, que et captiva i se t’endú temps enllà, feta i pastada amb els materials de l’existència.

Una obra d’un mestre. Una obra mestra.

  • Les veus del Pamano. Jaume Cabré. 5ª edició, gener de 2005. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!