Només és una nena. Una pobra, innocent i desvalguda nena. Onze anys dolços i joiosos. Un dia, de visita a casa de l’amic del pare, i en companyia del progenitor i d’un germà, s’esdevé un fet esgarrifós. Veritablement colpidor (…)
El fet és tan i tan greu que, de sobte, se li’n va de la memòria. Amb tot, l’hi revé de nou catorze anys, quatre mesos i uns quants dies després.
Lolita Bosch (Barcelona, 1970), ha fet una aparició forta i de gruix en el panorama literari català amb aquesta petita gran obra. L’autora demostra traça i tècnica en l’estructuració del relat, amb una veu de gran versemblança -la nena d’onze anys, l’adulta de vint-i-cinc- i servit, tot plegat, en una llengua d’una considerable naturalitat, sobrietat i senzillesa. I per això mateix, d’una força i projecció ben grans.
Prengueu nota, sisplau, d’aquest nom i cognom. Si hi persevera, en donarà a parlar i a escriure molt i bé. Tan de bo La Campana i altres editorials de casa, sàpiguen donar-li el suport que li escau.
– Elisa Kiseljak. Lolita Bosch. 93 planes. Edicions La Campana. 2005. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!