Periòdicament, m’acaro a una o altra obra de o a l’entorn de Joan Fuster (l’epistolari tossudament editat per 3i4, l’obra completa -ara interrompuda- exhumada per 62, etcètera). Ara li ha tocat el torn a “De viva veu”.
Magnífic aplec d’una vuitantena d’entrevistes -gairebé la totalitat- fetes al mestre de Sueca des del 4 de juny de 1952, fins a pocs dies abans del seu traspàs el juny de 1992, i publicades tant en català com en espanyol. Entrevistes que mostren la intel·ligència vivíssima, el caràcter ferm, la llengua accessible i rica, de l’homenot suecà. Un astre refulgent, un clàssic de la literatura catalana i europea que enraona de tot -llibres, persones, política, nació, marxisme, humanisme.
També tenim ocasió de tastar la qualitat d’entrevistadors de gran talla (en Lluís Alpera, en Lluís Busquets i Grabulosa, en Salvador Enguix, en Vicent Partal, l’Antonio Figueruelo, en Manuel Muñoz, en Vicent Martí, en Toni Mollà, en Xavier Moret, en Joan Pérez Benlloch, en Lluís Permanyer, en Baltasar Porcel, en Juan Pedro Quiñonero, en Raimon, en Vicent Sanchis, en Sempronio, l’Antoni Serra, l’Enric Sòria … )
“De viva veu”. Edició i introducció d’Isidre Crespo. Pròleg d’Enric Sòria. 460 planes. Editorial Afers. Sueca. 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!