Gros terratrèmol polític a Israel: Ariel Sharon i Shimon Peres, deixen els respectius partits i creen una nova formació a fi i efecte de concórrer a les ja imminents eleccions anticipades.
D’altra banda, l’arribada al liderat laborista d’Amir Peretz, secretari del totpoderós Histadrut -primer sindicat d’Israel-, atorga a la socialdemocràcia hebrea una esperança certa d’imposar-se en els pròxims comicis.
Coses de la situació israeliana, sempre canviant i mòbil i giravoltant i sorprenent.
Tant de bo venci el nou laborisme en coalició a l’esquerra d’esquerres.
I tant de bo, també, es posi en marxa una política progressista, establint una pau definitiva amb Palestina i obrint el camí cap a la constitució d’un estat propi pels fins ara germans-enemics d’Israel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I si tot això no hagués passat i les properes eleccions les hagués guanyat el Partit Laborista amb Peres al capdavant? També estaries molt content? Què et penses, que perquè algú és d’esquerres i arriba al poder, tot s’arregla automàticament? Les etiquetes no són mai bones. Això de la "política progressista" és un concepte de merda que no significa res de res. I estic convençut que si guanya aquest que dius tampoc arreglarà res, perquè no hi haurà mai diàleg amb el que no et vol escoltar. A Israel només li queda parar els cops que li venen dels seus veïns fonamentalistes i de l’esquerra progre europea. I tan és que siguin laboristes com fonamentalistes com liberals els que guanyin les eleccions : els dirigents palestins NO volen el diàleg. No volen una solució. I si de tota la informació que prové de la zona en saps destriar el gra de la palla, sabràs amb qui has d’estar. Sabràs qui és que viu en un règim democràtic. Aniré més enllà : la democràcia Israeliana és molt superior a la catalana i/o espanyola. Allà, un home val un vot, i mai cap partit polític podrà aconseguir més de la meitat del total de vots, perquè el ventall de partits existent és molt ampli. Aquí vivim sota el sistema de partits, que no és res més que un sistema democràtic més light que el tallat descafeïnat amb llet descremada i sacarina.