Hem de morir, ho sabem. Però aquell dia,si el rostre de Déu Pare no ens somriu,començarà la fosca interminable. El que és cert és que, a l’entranya de la terra,l’àgata i l’ònix -en gelat silenci-ones de llum irant acumulant.I serà el mar d’un blau incandescent.I d’herba nova es vestiran les prades.I les Venus de marbre,
El pressupost d’Educació baixa en un 23,8%.És el resultat d’unes opcions polítiques que no afavoreixen precisament l’educació pública.No pas tot és culpa de la LOMCE. La major part de les retallades les absorbeixen les persones que treballen en educació. En detriment del servei públic. Tot això en un article de Montse Ros al Diari de
Fa angúnia: Per una banda, joc, casinos i tot el que s’hi afegeix (prèvia excepció fiscal i urbanística), amb la col·laboració del PSC -un partit en decadència. Per l’altra, autoritarisme en les relacions laborals -Decret de plantilles a l’ensenyament per sorpresa i sense negociació, amb la complicitat d’ERC: una sola persona decideix sobre la meitat
Escolta-la: encara no ha parat, no està cansada. És insuportableen aquesta nit de Grècia, tan tèbia, tan serena,tan independent de nosaltres, tan indiferent, que ens fa sentir de gust. Som dins d’aquesta nit, la mirem des de dintrei des de lluny alhora; la veiem ben nua,fins a les més apagades veus dels grills,fins als més
I del capitalisme que n’és la pedra angular, de passada. Són insostenibles les desigualtats socials i el consum dels recursos naturals.Les culpables, les elits, que són les qui mantenen la situació actual, contra tota evidència raonable, perquè en són beneficiàries (encara que sigui a curt termini).Cal reforçar els impulsos col·laboratius que també hi ha en
Sents Sents, doncs ets tu.I la vida es desperta,s’alça i caminaenvers una altra vida. Totes duesconformen una solafelicitat Només és això. No cal cercarcap cel, cap déu, cap abisme,cap explicació. Si et sents,ets tu.Si ets tu, ets l’ombraque t’avança. (Del seu recull Ningú més i l’ombra. Ed. Proa, 2013)
Entrevista interessant a Nació Digital sobre les eleccions europees, les candidatures i el sobiranisme català a Europa. No tothom està content a ICV sobre la candidatura conjunta amb IU.
Sóc una golfa plena de mals endreços, però cap sorollningú no sentirà quan la devastila màquina del temps. Que un dia algúva entrar-hi brusc, transfigurant-la totai amb tanta llum que vaig quedar-me cec,però vident d’alguna cosa certa,certíssima: estel fix mirant-me fiten la foscor. D’ençà d’aquell excéstotes les coses se’m canvien sempreen altres de
Encara l’últim poema,encara l’últim mési prou, això vol dirmolt més que l’últim,i vol dir, també, que encara continuo sense acabar-me maini jo ni la menja, el plat que em balladavant dels ulls, i que em festegenels famolencs atents, per si em deixava,ja mig fred i eixut,un bocí d’ànima recuita vora el tallde tomàquet, l’ou dur
Sento ma vidacom un bell somni no acomplert,com la meitat d’una altra vidaque s’escolés, braços oberts.(…) Passió insana, insatisfeta,d’algun anhel no complagutque em llança enfora i m’inquietaper abastar l’nconeguti el pit del somni que ens alleta! (de Fragment del superhome)
Al diari Ara d’avui diumenge. Si neguem als joves l’experiència de la teoria, els estem negant una dimensió essencial de l’experiència de la llibertat. Per a nosaltres, tot el que no és competencial és irrellevant. Hi ha molt antiintel·lectualista emmascarat de defensor de les competències. Però l’home és alguna cosa més que un animal competencial.
Al suplement Cultura d’El Punt Avui. La civilització occidental neix de la ira d’Aquil·les i de l’astúcia d’Ulisses, mal que sigui aquesta l’acceptada i obligada com a element bàsic de canvi social. La ira d’Aquil·les no té res de demoníaca: ha propiciat la institució de la compassió, ha engendrat els moments claus d’Occident, les grans
Diu, en referència a la Transició: Vam redescobrir els valors que fan possible tota democràcia: el respecte a la paraula donada, la claredat entre interlocutors començant pel seu reconeixement recíproc de la capacitat de pactar, no abusar de la posició dominant. Avui tothom s’omple la boca de les paraules diàleg i pacte. Per fer-los possibles
Una entrevista que no té pèrdua.Ramoneda passa revista als grans temes de fons, sense estalviar crítiques contundents als mateixos que l’entrevisten! ICV te un problema de dimensió, ha de trencar la closca, però “l’ombra del leninisme és allargada i costa molt de treure’s els tics de sobre”, conclou l’entrevistat. Déu n’hi dó!No és optimista Ramoneda
A Mientrastanto publica una bona síntesi de com en els darrers 30 anys s’han generat, sostingut i augmentat noves desigualtats. Financiarització de l’economia, globalització del capital, desregulació laboral, estructures empresarials reticulars jerarquitzades i noves pautes de retribució salarial individualitzada en són els factors fonamentals.Revertir aquesta situació requereix una tasca política, cultural i reivindicativa. Aquí teniu