Una entrevista que no té pèrdua.
Ramoneda passa revista als grans temes de fons, sense estalviar crítiques contundents als mateixos que l’entrevisten!
ICV te un problema de dimensió, ha de trencar la closca, però “l’ombra del leninisme és allargada i costa molt de treure’s els tics de sobre”, conclou l’entrevistat. Déu n’hi dó!
No és optimista Ramoneda sobre el futur immediat. Sorgirà alguna cosa, però no se sap quan ni com. L’esquerra ha perdut capacitat propositiva, segueix fent mimetisme de la dreta.
Com és que tants obeeixen a tan pocs? -la gran pregunta de la política. Doncs per hàbit, per por i per clientelisme.
Resulta paradoxal que el final del pujolisme impliqui també el final del PSC. Ningú ho preveia, però ha estat així. La socialdemocràcia s’ha convertit en el partit de la por i el comunisme no ha sabut renovar el llenguatge.
La doble pregunta del referèndum li sembla una bestiesa que no permet fer triomfar l’independentisme, perquè sempre hi haurà un diferencial gran a favor del primer sí; però el poder espanyol està encegat i no ho vol ni sap aprofitar-ho. Per això veu unes eleccions anticipades en l’horitzó.
Catalunya necessita dos terços del Parlament a favor. Amb això pot tirar endavant, perquè el poder espanyol -va dir un diplomàtic francès- sap lluitar contra la violència però no pas contra la paraula. Encara que la independència, segons Ramoneda, implica ruïna per a les dues parts.
Val la pena de llegir-la sencera. Aquí hi ha l’enllaç.
Atentament