El bloc d'en Pere
El fil dels dies
Gerard Vergés. Cant terrenal
si el rostre de Déu Pare no ens somriu,
començarà la fosca interminable.
l’àgata i l’ònix -en gelat silenci-
ones de llum irant acumulant.
I serà el mar d’un blau incandescent.
I d’herba nova es vestiran les prades.
I les Venus de marbre, d’ulls d’ametlla,
impassibles veuran minvar la lluna.
Per museus en penombra (estimat Vermeer!)
transitaran turistes i escolars.
I seguirant sonant Schumann, Vivaldi…
Les quatre estacions: aquells estius
quan els pits de les noies, vora el mar,
eren llimones àcides; octubres
de clarors tardorals als vitralls gòtics;
i els hiverns que enceníem foc de llenya;
i aquelles primaveres de sol càndid.
S’esgrogueiran, en calaixeres fondes,
velles fotografies de família
(els pares morts, la germaneta morta);
velles cartes d’amor intransferibles;
vells i oblidats poemes, com presagis,
també velles revistes de cinema
(llavis de Marilyn com les maduixes,
l’immòbil fum dels cigarrets de Bogart)…
Serà, aquell dia, el cel més clar que mai.
I seguiran fulgint els ors litúrgics
i, al sol, les sedes pàl·lides dels pal·lis.
Darà voltes el món. Cantaran aus.
( De Long play per a una ànima trista Ed. Proa, 1986)Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!