Propostes per a Osona
30 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris
Encara no les coneixes? O és que ets supersticiós? Doncs aquí les tens! http://josepmariafreixanet.blocat.com/post/4370/105363
Encara no les coneixes? O és que ets supersticiós? Doncs aquí les tens! http://josepmariafreixanet.blocat.com/post/4370/105363
S’ha parlat molt del que va signar Mas davant de notari. Però potser seria interessant repassar què NO signarà de cap manera: – CiU és sobiranista, i lluita per aconseguir l’objectiu final de la independència de la Nació Catalana.– Artur Mas es compromet a reclamar la competència de convocar referèndums per la Generalitat.– Artur Mas
Suposo que el primer cop que vaig tenir noció d’algú que era "notari" devia ser quan, de petit, vaig llegir que el sorteig d’una pilota que es regalava en els tigretons es faria "ante notario". De més grandet, he descobert que els notaris també fan feines serioses, com hipoteques, testaments, poders, etc. No estic segur
El problema és que no tots ho som de la nació que molts lectors d’aquest bloc sospiten: la Nació Catalana. Com ja apunta Víctor Alexandre en les converses amb el seu amic madrileny, recollides al seu recomanable llibre La paraula contra el mur (La Busca Edicions, 2006), quasi tots els ciutadans de l’Estat Espanyol són
Ahir era jornada de partits internacionals a mitja Europa. El tercer més vist, per al nostre orgull, va ser el del Camp Nou, entre Catalunya i Euskadi. Com que, inevitablement, algú ja deu estar esbossant un mig somriure burleta, potser que expliqui que sí, que el d’ahir va ser un partit internacional, és a dir,
Diu el tòpic que l?home és l?únic animal que ensopega dos cops (o més) amb la mateixa pedra. O que ningú aprèn dels errors dels altres. O, fins i tot, que ningú és profeta a la seva terra. Alguna cosa certa de tot això hi deu haver a la política catalana, si mirem com han
Aquests dies, per la proximitat de les eleccions, torna a sortir un d?aquells temes que demostren ben clarament quin mal negoci fem depenent d?Espanya. Parlo, és clar, dels peatges de les autopistes. (segueix…) Sobre aquest tema se n?ha parlat força, però no sempre des de la bona perspectiva. Els peatges són un problema per als
No, no es tracta de tornar a insistir que volem seleccions nacionals catalanes. Ja fa temps que tant nosaltres (que vam recollir més de 500.000 signatures a favor) com els espanyols, ho sabem. La novetat és la campanya actual que s?ha llençat, i com han reaccionat ells. (segueix…) Ja fa temps que aplico un mètode
Hi ha una manera intel·ligent de ser d’esquerres. Hi ha una manera decent de fer política. I a ICV van desesperats buscant-les. Tant, que han fet una campanya per demanar ajut, perquè sembla que ells sols no se’n surten. Com que són gent modesta i no els agrada demanar favors, no ho diuen explícitament. Però
Una de les coses que recordo de les classes d?història del BUP és allò del despotisme il·lustrat, que es podia resumir en allò de ?tot per al poble, però sense el poble?. No cal ser una llumenera per veure que aquesta peculiar forma de governar s?assembla tant a la democràcia com un ou a una
Però no deixaré d’anar-hi perquè el faci aquesta tal Lindo -per cert, fins ara una perfecta desconeguda per als catalans que no ens empassem El país (el seu) com si combreguéssim, i que som la immensa majoria del país (el nostre). Cal no confondre les coses. No hem de fer com els gossos, a qui
Com ja ha escrit força gent darrerament -per exemple en Xavier Mir, des del seu bloc-, la política catalana es pot explicar amb més d?un eix, no només l?esquerra-dreta (E-D). No obstant, per la majoria de qüestions que afecten la gent i el país, aquests eixos es podrien reduir a dos: esquerra-dreta (E-D) i catalanisme-espanyolisme
Aquest post és la resposta a Avel·lí Solé, en el fil començat al bloc d’en Xavier Mir. He intercalat les meves respostes entre el text de l’Avel·lí (en cursiva). (segueix) Avel·lí: Si el raonament succint anterior no et convenç, doncs què li anem a fer? Pau: Explicar-te millor, per començar? Avel·lí: En sofisme hagueres de
El Més Honorable Jubilat de Catalunya, en una de les darreres aparicions abans de calçar-se definitivament les sabatilles de quadres, ens va regalar ahir amb algunes de les seves perles, altrament conegudes com maragallades. Concretament, va deixar anar (la incontinència de l’edat, deu ser) que "seria ridícul demanar la independència de Catalunya", i que "Catalunya,
Jo també sóc dels que van tenir arcades quan van veure el Gran Mentider treient el cap pel balcó de la Generalitat d?Amunt quan es va constituir el govern. Però com que no em vull deixar perdre per l?estètica, com deia de nosaltres l?Unamuno, em preocupa més la influència real del Gran Mentider en el(s)