Pau Comes

Suposo que el primer cop que vaig tenir noció d’algú que era
"notari" devia ser quan, de petit, vaig llegir que el sorteig d’una
pilota que es regalava en els tigretons es faria "ante notario". De més
grandet, he descobert que els notaris també fan feines serioses, com
hipoteques, testaments, poders, etc. No estic segur que a can convergent això
ho tinguin molt assumit, ja que han tornat a fer-li fer collonades a un notari.
El notari, rai: ell cobra, i tira milles. El problema és que algun despistat arribi
a poder imaginar-se la possibilitat de plantejar-se la hipòtesi que això de la
signatura dels convergents sigui tan seriós com la hipoteca que (quasi tots) paguem
cada mes. (segueix…)

Tot i que jo sóc lluny de ser expert en lleis, fins ara
tenia entès que la immensa majoria dels documents signats davant de notari
feien referència a lleis, i que en cas d’incompliment, la cosa acabava als
jutjats. Per això agrairia que algun amable lector (en Madí ja el deixo per
perdut) em digués quina llei regeix el compliment o no de les promeses
electorals. Perquè si no existeix tal llei, el notari simplement ha pres nota
d’una declaració del candidat convergent. Punt. Per entendre’ns, en l’època en
què a les hemeroteques i les videoteques s’hi han afegit Youtube, els blocs, i
tota la resta d’eines informàtiques, que algú faci una declaració semblant davant
del notari o davant d’un mim de la
Rambla barcelonina vestit de romà és indiferent. De fet,
tindria més repercussió la del mim, si el nombre de periodistes convocats fos més
elevat que els del notari.

La prova que no serveix de res, a sobre, ens la dóna el
contingut de la declaració. Suposo que el director electoral del carrer Còrsega
devia estar en plena pujada quan se li va ocórrer que si deien davant de notari
que no pactarien amb el PP, això colaria. El més fort és que, malgrat ser
evident que tal declaració és un paper més mullat que el que queda de les
cartes de navegació del Titanic, encara han tingut algun escrúpol, no fos cas
que algú s’imprimís el pdf i se’l tornés a llegir el dia de la investidura del
proper Molt Honorable President de la Generalitat d’Amunt. Per això, en la clàusula
sobre els pactes amb el PP, diu que no establiran cap pacte "estable o
permanent". Homeeeeeeeee! Així em quedo més tranquil! És a dir, que es pot
votar una investidura, quatre pressupostos, i unes quantes lleis (no res, les més
importants), i no passa res, sempre i quan s’escenifiqui una votació contrària
en alguna resolució d’aquelles que es fan de cara a la galeria… Mentre no se
signi cap paper, ni es faci al Majestic, igual algú s’ho creu i tot.

Si de debò volguessin que les criatures de P3 (autèntiques
especialistes del "et prometo que no ho faré mai més!") no
esclatessin de riure, podrien prometre una altra cosa, encara que no fos davant
de notari. Podrien prometre que no acceptaran els vots del PP, ni la seva
abstenció, si això és imprescindible per a investir Mas president. Queden
quinze dies, però ja des d’ara em jugo un sopar amb qui vulgui que els
convergents no faran cap declaració com aquesta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!