Veient les notícies sobre la independència de Kosovo em va venir al cap aquell acudit del malalt que s’ha de sotmetre a un doble by-pass. Li pregunta al cirurgià si després de l’operació podrà tocar el piano i, davant de la resposta afirmativa, el pacient s’exclama: “Que bé! Havia estat la il·lusió de la meva
Alguns autoanomenats "no-nacionalistes" fan servir sovint aquesta ocurrència ("el nacionalisme es cura viatjant"), com pressuposant que els nacionalistes ho són perquè no han vist res més que el seu racó de món. El que potser no s’esperaven és que el nacionalisme espanyol a Catalunya es curaria viatjant, però sense sortir del país, simplement anant i
Avui dijous 27 de desembre, a 2/4 de deu del matí, Francesc Marc Àlvaro feia aquesta afirmació a la tertúlia d’en Bassas. No m’ha deixat de sorprendre i decebre, si tenim en compte que algú que es fa dir Andreu, i que acostuma a fer comentaris al bloc d’en Xavier Mir, em va assegurar que
Sembla que Artur Mas li està agafant gustet a això de deixar passar oportunitats. Si fins fa ben poc el nou Estatut havia de durar una generació, ara es veu que la via autonomista està enterrada, així com la federal. Però, oh sorpresa, la independència tampoc no és l’alternativa del senyor Mas. Per ser-ho, els
Es veu que Miquel Iceta acaba de publicar un llibre sobre "catalanisme federalista". Només de sentir el títol, m’ha vingut la mateixa sensació que senten els físics quan algú surt amb una nova andròmina de suposat moviment perpetu, o que senten els matemàtics quan algú pretén haver aconseguit la quadratura del cercle. No els cal
Ara que la independència s’ha situat en la centralitat de l’agenda política -ja és EL tema-, i que és cada cop més transversal, com es va veure en la mani de l’1-D, cal aprofitar-ho per aprofundir en la difusió de l’independentisme i arribar a aquella gent que encara ni tan sols s’havia plantejat la qüestió.
Un mediador en el conflicte entre Israel i Palestina va dir un cop que Iàsser Arafat mai perdia l’oportunitat de perdre una oportunitat. Artur Mas va emular el dirigent palestí durant la conferència d’ahir. Ara que fins i tot els empresaris més embadalits amb Madrid ja se n’han cansat, ara que per primer cop des
És sabut que si algú vol influir en l’estratègia de CiU, ha de formar part d’un lobby de grans empresaris. Els militants convergents, per molt sobiranistes que siguin (segons el mateix Felip Puig), s’empassen la retallada estatutària que volien mitja dotzena d’empresaris sense dir ni piu. També és evident que si algú vol influir en
La resposta és clara: res. Si algun lector inquiet no s’ho creu, que giri la vista a l’altra punta de món, i miri l’evolució de l’espanyol a les illes Filipines. Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l’única llengua oficial
Diu en Quim Monzó que una vegada va demanar "un gin-tonic" en un bar, i el cambrer li va respondre "si me hablas en catalán no te entiendo". Malauradament, no és un cas aïllat, com ens recorda l’autora del bloc Registres Particulars. De fet, força gent s’ha trobat que en un bar de Barcelona (a
Ahir ens vam assabentar que el Tgv, quan funcioni regularment (deu ser un dir), anirà a 300 km/h i prou. Que allò promès dels 350, res de res -i 400, ja ni t’explico! Això és el que passa quan es dóna el peix a algú altre que decideix quantes rodanxes te’n torna per ficar al
Esquerra vol, però (encara) no pot. CiU pot, però (encara) no vol. Fins que Esquerra pugui i/o CiU vulgui, no serem independents.
Llàstima d’oportunitat perduda…! El referèndum, com molts ens temíem, haurà d’esperar. Mentrestant, m’han fet força gràcia les delcaracions de l’etern candidat de CiU, dient que no volia la presidència de la Generalitat "a qualsevol preu". No, és clar, que no! Si el preu és retardar la reforma de l’Estatut durant quatre anys per imperatiu d’Aznar,
Quan anava a escola, a classe de geografia fèiem servir dos tipus de mapes: els "físics" i els "polítics" (suposo que encara es fan servir). Uns servien per situar rius, muntanyes i altres accidents geogràfics, mentre que els altres servien per situar capitals i fronteres. Amb l’edat, un descobria que mentre els mapes físics es
Primer de tot, cal que aclareixi que el Sr. Iceta no compta entre les meves lectures de capçalera, per raons que qui m?hagi seguit una mica podrà entendre perfectament. No obstant, gràcies sobretot al seguiment que n?ha fet en Xavier Mir, m?he aturat a llegir amb detall la seva conferència als seus correligionaris, i en