Una de les coses que recordo de les classes d?història
del BUP és allò del despotisme il·lustrat, que es podia resumir en allò de ?tot
per al poble, però sense el poble?. No cal ser una llumenera per veure que
aquesta peculiar forma de governar s?assembla tant a la democràcia com un ou a
una castanya. Malgrat tot, hi ha presumptes demòcrates (i dic ?presumptes? per
ser generós) que ens hi volen fer anar, com aquest individu que ocupa un càrrec
amb un nom tan poc modest com ?defensor del pueblo?. (segueix…)
O jo ho tinc molt mal entès, o aquest càrrec té
la funció de defensar els ciutadans de les arbitrarietats dels governants quan
aquests apliquen les lleis. Però, que no els escollim nosaltres, els governants
?em podria objectar algú-? I tindria tota la raó. El problema és que la democràcia
(el pitjor sistema de govern, si exceptuem tots els altres, com deia Churchill)
pot deixar mans lliures al govern de torn durant quatre anys, massa temps per
segons quines coses. I el defensor
aquest hauria de vigilar el govern (qualsevol govern). El que no pot fer el defensor ?ni el síndic de greuges, ni
ningú altre- és substituir el poder legislatiu a l?hora de decidir, no com s?apliquen
les lleis, sinó quines i com han de ser aquestes lleis. I això és, precisament,
el que acaba de fer aquest individu. Si actua com a ?defensor del pueblo?, s?està
extralimitant, perquè no és aquesta la seva funció. Si, en canvi, actua a
nivell particular ?com el PP, per exemple-, s?està aprofitant d?un càrrec públic,
pel qual cobra dels nostres impostos.
Quan dic que fa de dèspota (?il·lustrat? ja em
sembla excessiu, vist el personatge), és perquè ha interposat recurs contra l?estatutet
?el molt abusananos!- passant del fet que va ser aprovat en referèndum pel
poble a qui se li ha d?aplicar. I a sobre es defensa dient que només el va
votar el 37,5% dels catalans. Home! Aquesta sí que és bona, Enrique! Jo vaig
ser dels que no el van votar afirmativament, i potser això encara em dóna més
legitimitat a l?hora de contestar: per començar, la validesa del resultat la
fixa la llei, i des del purisme jurídic, el defensor
no hi hauria de dir ni piu. Si, per contra, parla de ?legitimitat?,
aleshores passa a fer-ho des del punt de vista polític ?cosa que ell pretenia
negar, i totalment impròpia del seu càrrec. I si ens posem a parlar de
legitimitats, seguint la seva mateixa lògica, aquesta constitució espanyola que
ell tant s?estima no va ser votada afirmativament per la majoria de bascos al
seu moment. Què, Enrique, en suspenem l?aplicació a Euskadi?
En el fons és una qüestió política. Diu que defensa
?el pueblo?, però per a ell, malgrat que segons la seva constitució això ens
engloba a tots, qui cal defensar és el poble espanyol, entès com a castellà i
assimilats. I això significa, dia sí i dia també, que no només no defensa el
nostre poble -el català- sinó que a més l?ataca. Ara ho torna a fer,
desprotegint els catalans per defensar els drets lingüístics dels espanyols,
entre altres coses. Algú l’ha sentit mai vetllant per la protecció de la llengua catalana, com mana la seva constitució? I això, per molts pegats que hi vulguin posar alguns, només
té una solució: el nostre Estat propi.
Actualització 22/9/06, 21:12:
Avui he llegit l’article de l’admirat Jordi Sànchez a l’Avui, amb un enfoc molt semblant al meu. M’alegra tenir punts de vista tan semblants amb un dels cervells més analítics del país. No obstant, per desfer suspicàcies, faig notar que el meu post és d’ahir 21/9/06 a quarts de nou del vespre…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!