Jo també sóc dels que van tenir arcades quan
van veure el Gran Mentider treient el cap pel balcó de la Generalitat d?Amunt
quan es va constituir el govern. Però com que no em vull deixar perdre per
l?estètica, com deia de nosaltres l?Unamuno, em preocupa més la influència real
del Gran Mentider en el(s) nostre(s) governs que una aparició al balcó. (segueix…)
I n?ha tinguda. Força. Va fer plegar el
Conseller en Cap, i després el mateix President. Entremig ens va clavar un Estatut
retallat amb vaselina convergent. El més preocupant és que a partir de Tots
Sants es pot agreujar el problema. Tant si el PSC-PSOE (eufemisme per no dir
PSOE directament), com si CiU (eufemisme per no dir Mas directament) governen
?en solitari amb suport extern? l?un de l?altre, les regnes reals del nostre
govern les tindrà el Gran Mentider: sense un Maragall massa egòlatra per seguir
la disciplina de partit i amb Montilla d?encarregat
(en solitari o amb ?eco?, tant és), o amb un Mas que anirà descobrint
l?autèntic preu de pactar amb el diable, la sucursalització del nostre minso
govern arribaria a cotes no vistes fins ara. Només cal veure com arriba a
degradar les nostres institucions el candidat convergent apel·lant al cosí de
Zumosol per evitar un nou tripartit: aquest ja no cal que tregui el cap pel
balcó de la Generalitat, ara només cal que despengi el mòbil.
Per als que tinguin una mica de curiositat
històrica, això recorda moltíssim la Lliga apel·lant als espanyols (via Tribunal
Constitucional) per tombar una llei aprovada al nostre Parlament, la famosa
Llei de Contractes de Conreu, durant els anys 30 del segle passat.
Quan es va conèixer el pacte de la vergonya, i
la retallada final de l?Estatut del 30-s, jo em preguntava: a canvi de què?
Molts convergents deien que a canvi de res, que era ?per responsabilitat?.
Doncs ja ho teniu, a canvi de què. Diuen que no es pot barrejar el suport als
pressupostos del Gran Mentider amb el traspàs de la gestió de l?aeroport del
Prat ?d?interès per al país-, però sí amb el suport a la tornada al poder de
CiU ?d?interès per als convergents. I encara deu haver-hi algú que es pregunti
per què CiU es nega tan frenèticament a debatre els pressupostos de l?Estat
abans de l?1 de novembre… No té el mateix efecte una baixada de pantalons abans que després de les eleccions.
Quines alternatives hi ha? Per una banda,
reeditar el Pacte del Majestic, cosa que faria que el candidat convergent
guanyés números per acabar sent conegut definitivament com Artur Mas De Lo Mismo.
El problema és que al carrer Còrsega voldrien que es fes en una cambra fosca
del soterrani de l?hotel, sense testimonis, i es despengen amb això de què ?no
podem evitar que el PP ens doni el seus vots?. Sí, clar: com les criatures que
diuen que ?jo no he estat?, o ?ha estat sense voler?. Per si de cas, en Piqué
ja s?ha afanyat a dir que, de soterrani, res de res: al hall, amb llum i
taquígrafs, i el preu no serà barat. De fet, sense haver de negociar
contrapartides a Madrid, la delegació del PP a Catalunya pot demanar la lluna,
si vol.
Per altra banda, queda la possibilitat d?un
nou tripartit, amb una Esquerra escaldada, que ja ha demostrat que no accedeix ni
es queda al poder a qualsevol preu. Però, justament per les noves condicions
dels independentistes, és poc probable que el Gran Mentider s?hi avingui.
Finalment, queda l?opció més herètica tant per
molts convergents com per molts republicans, després d?anys (que això no és
d?un dia) de llançar-nos mútuament els plats pel cap: el pacte nacional
Esquerra-CiU. En aquesta opció, la capacitat d?influència del PSOE quedaria propera al ?zero zapatero?, i a
sobre guanyaríem un quasi inevitable front català a Madrid ?molt útil fins la
primavera del 2008, i qui sap si més enllà. Això, és clar, tindria una víctima
clara: el ministeri de Duran i Lleida. El que no és tan clar és si això seria
un inconvenient per a Mas.
En definitiva: serà el Gran Mentider el proper
president de la Generalitat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Posats a provar, i després de l’experiment-fiasco del Tri-partit, per què no experimentem amb un Front Nacional Fort (CiU + ERC)?
Així ho declarava ahir al meu post sobre la Diada