Pau Comes

Ahir era jornada de partits internacionals a mitja Europa.
El tercer més vist, per al nostre orgull, va ser el del Camp Nou, entre
Catalunya i Euskadi. Com que, inevitablement, algú ja deu estar esbossant un
mig somriure burleta, potser que expliqui que sí, que el d’ahir va ser un
partit internacional, és a dir,
entre dues nacions. Que no siguin reconegudes encara, i que molta gent, d’aquí
i de fora, confongui "nació" i "estat", no vol dir que
nosaltres els haguem de fer el joc. Si volem aconseguir seleccions oficials,
hem de començar a treure’ns complexos de sobre -a més de la samarreta-, i dir
les coses pel seu nom. (segueix…)

Perquè els noms també tenen la seva càrrega simbòlica, i els
símbols són molt importants. Ens volen fer creure que no, però els mateixos que
intenten minimitzar els nostres símbols són els que defensen els seus amb tots
els mitjans. I, com que en realitat els seus símbols són febles -més enllà del
seu àmbit natural, Espanya-, perquè no tenen més legitimitat que la imposició
per la força, recorren a tot per evitar que el gegant amb peus de fang de la
seva mitologia i dels seu univers simbòlic se’n vagi en orris.

A Fresno i a Roma van emprar el cos diplomàtic -sí, sí: el
mateix que paguem amb els nostres impostos!- per fer tota mena de pressions,
moltes del millor estil de Don Vito Corleone (famós per les seves "propostes
que no es podien rebutjar"). Ara, a la vista de l’anunci de la Plataforma Pro
Seleccions, els Ciudadanos-a quien-les-suda-la-polla-la-nación-catalana han
corregut a denunciar-lo al jutjat. Com que la judicatura espanyola està
dividida entre els espanyolistes més centralistes entre els centralistes, d’una
banda, i els del PP, de l’altra, la jutgessa encarregada del cas, ves quina
sorpresa, s’ha tret de la màniga una justificació que seria una autèntica presa
de pèl en un Estat mitjanament normal: diu que podria "fomentar
comportaments discriminatoris entre la canalla", i això "produiria
mals irreparables". No sé per què m’ha recordat aquell jutge que va
absoldre un acusat de violació tot argumentant que la víctima "vestia de
manera provocativa"…

Força gent de bona fe s’ha escandalitzat i ha comparat
l’anunci amb el del PP a favor de la seva constitució, o s’ha preguntat en veu
alta què haurien fet els espanyols si la situació hagués estat la contrària. Molt
fàcil. Haurien reaccionat de la mateixa manera que H. Truman, president dels EUA als
anys cinquanta del segle passat. Un periodista li va preguntar si era conscient
que Batista [dictador de Cuba derrocat posteriorment per Castro] era un
malparit. "És clar que ho sé", va respondre, "…però és el nostre malparit".

Els espanyols duen tres segles fent el mateix, de manera més
subtil o més barroera, segons el cas. Són capaços de demanar-nos la màxima
solidaritat, respecte i altruisme als catalans, quan ells tiren pel dret i no
tenen el més mínim escrúpol per recórrer als mitjans més miserables per tal
d’aconseguir el que volen. Això ho hem de tenir en compte els catalans, i
reaccionar de la manera adequada, sense complexos: hem de denunciar les seves
actituds d’imposició -en això l’anunci era, simplement, genial-, i no voler
comportar-nos com els més bons i simpàtics del món, sinó com els més eficaços. Ells
ja ens duen prou avantatge ara com ara, fixant les regles del joc i a sobre
fent trampes. No cal que, a sobre, nosaltres juguem amb una mà lligada a
l’esquena perquè ells no es queixin. En la nostra situació, ells no ho farien.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!