i tu que no somies?
quan la foscor et tanca els ulls?
i ell llit no et dona consol?
potser necessites l’abraçada d’un cos
que ja no té pell
perquè ha estimat intensament
i tu que no em somies?
mentre escric versos?
sóc la dona insomne
que ha desat el vestit
dins un calaix
i les sabates sota el llit
per caminar descalça
Montse pellicer mateu
19.05.15
imatge google
tu
jo
masturbacions mentals
Europa, una quimera
el món és un orgasme
la vida té sentit
amb
tu
i
jo
l’esperança Nova York
i París a l’espera
tu
i
jo
sota el parany
de la filosofia
és extàsi
montse pellicer mateu
imatge google
fer l’amor sense tocar-se
sols amb la mirada
és desig o amor?
o la desesperació d’un nòmada assedegat d’aigua per sobreviure?
fer l’amor sense saber-ne
dins d’un somni
o la recerca d’un món oníric ?
m’he desvetllat aquesta nit
pensant-me que pintava móns de bruixes i que podia entrar dins teu
que els meus ulls eren els teus
i fèiem l’amor
de les mil maneres imaginables
sense sexe,
les bombes esclataven al voltant i el món s’enfonsava
jo dins del meu propi deliri
somicava demanant amor
per extraure’m tot el dolor que sentia
i la sang brollava
fins a sentir el suau petó d’un príncep que se m’emportava
les bombes i el món seguien
mentre l’amor vermell abraçava cossos
i jo seguia sentint el desig immens de fer l’amor sense tocar-te
pel plaer de sentir
mentre tot es desfeia
quan la vida s’ha capgirat en un sense sentit
i les bombes, amor
les bombes i els morts i el dolor
m’impregnen de dol
no puc dormir
no vull dormir
fins que la meva sang regali una espurna de pau
montse pellicer mateu
5/05/15
imatge google
tant de temps per no saber res més
que quatre lletres i un vers
i un temps per trencar-ho tot
he confeccionat una rosa de vellut vermella
i m’he volgut punxar amb les seves espines
sentir el gust dolç de la sang entre els meus llavis
tastar-me per endevinar de que estic feta jo
– d’anhels, canyella i mel-
d’espècies, de vida, d’herba i de mar
tant de temps per aprendre que un cos és un cos
que provoca o sedueix
que humiteja els paladars
i que s’asseca al sol,
quan l’essència la duc sobre la pell
no necessito els teus llavis per besar-te
sinó la mirada per tenir-te
tant de temps per saber-me
– sense saber que no em cal saber més
– perquè ja em reconec-
montse pellicer mateu
30515
imatge google
