PARAULES D'ESCARLATA

no recordo a vegades la cançó

que sonava quan vaig decidir oblidar records,

intento retenir cada melodia

per sentir l’olor d’un instant congelat

sense temps,

a vegades salto d’un miratge a la realitat

palpant el gust a mel dels teus dits

esgarrapant trossos de roba

mentre sargeixo retalls de vida

es quan m’adono

que l’oblit no existeix

montse pellicer mateu

1602143

papallona

que aixeca el vol

amb un sensual moviment d’ales,

glopades de desig

que encenen les hormones,

mentre em bressolo

 s’asseca el riu

desfullant una flor marcida,

i em bec l’elixir

d’una nova vida

per alliberar-me

res importa

quan els cossos es palpen

desitjant obrir-se pas

buscant plaer,

palpo el cos de dona

com el cos d’un home

buscant aferrissadament

sentir el tacte de la pell

que tremolosa

amb deliri,

amb desfici,

cavalca sobre les onades

d’un mar enfurismat

que arriba al seu port,

entre cames,

entre besos,

entre orgasmes,

res importa quan dos

cossos troben l’ànima

montse pellicer mateu

no cal dir res

tot apagat i preparat

per encendre’s,

he fet un llit ample

ple de coixins,

he posat estores de llana

llums d’espelmes,

m’he vestit per l’esdeveniment,

amb la cançó dels Aerosmith

-i don’t wanna miss a thing-

que mentre va sonant,

jo em vaig despullant

i tu és espectador d’una melodia

jocs de nits

que sedueixen passions

al compàs d’una cançó

montse pellicer mateu

un instant

silenci sense pausa,

amb un únic so

respiro l’alè sobre el vidre de la finestra,

amb el gust a gelabror

espirant l’olor a suat que desprèn la teva camisa,

per rememorar-te

mentre la recargolo i abraço

aclucant els ulls

sospirant els records,

desitjant que no transcorri el temps

per fer meu un moment de solitud

i aferrar-me

un cop més sota el teu aixopluc

quan em sento petita,

i necessito sentir que sóc gran

enmig d’un univers

que m’engoleix l’ànima

montse pellicer mateu