no recordo a vegades la cançó
que sonava quan vaig decidir oblidar records,
intento retenir cada melodia
per sentir l’olor d’un instant congelat
sense temps,
a vegades salto d’un miratge a la realitat
palpant el gust a mel dels teus dits
esgarrapant trossos de roba
mentre sargeixo retalls de vida
es quan m’adono
que l’oblit no existeix
montse pellicer mateu
1602143