Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

Què estic disposat a fer jo?

11 de maig de 2021
General

El 1902 Lenin va publicar el Què fer? per adreçar alguns problemes estratègics i organitzatius que havia d’encarar un partit revolucionari. A Catalunya hem arribat a un punt en què s’ha esgotat el processisme i comencem a tenir clar que la independència no l’assolirem “de la llei a la llei” i sense trencar un plat. Això

Llegir més

Espanya vol canya!

5 de maig de 2021
General

Finalment a Madrid s’han tret la mascareta i tots els hem pogut veure de cara al sol, amb la prepotència i la crueltat del nacionalisme espanyol de sempre. Ens ho han dit molt clar: ells són partidaris de la canya!

Llegir més

És de nit i tot fosqueja

9 d'abril de 2021
General

És de nit i tot fosqueja, tot és quiet, silent i sol. La vida sembla suspesa esperant l’esclat d’un vol. I els dies passen de pressa massa coses i ben poc, un desastre rere l’altre cap certesa en aquest joc. Què en farem de tantes dèries? tindrem un viure decent? amor, llibertat, justícia, tot tant

Llegir més

Muerto el perro (no sempre) se acabó la rabia.

9 d'agost de 2020

  La monarquia borbònica és, i ha estat sempre, una llosa per a la llibertat i una peça clau en l’entramat de l’Espanya negra. Tanmateix, posar fi a aquesta plaga és més aviat cosa dels espanyols. És possible que, per rentar-se la cara, els cervells de l’Ibexpanya facin caure la monarquia i ens plantifiquin una república

Llegir més

Res que valgui la pena és gratis

27 d'abril de 2020

El que segueix són uns comentaris a l’editorial que en Vicent Partal va publicar ahir a VilaWeb.  Gràcies Vicent per aquest editorial tan cru. Els teus escrits sempre tenen la voluntat d’explicar i d’orientar la lluita cap el que volem, la independència. Aquesta trilogia també, però incorpora un grau de sinceritat, de dubte i de

Llegir més

L’any de prova

14 d'abril de 2019

Quan fa poc més d’un any vam decidir de venir a viure a Mieres després d’haver viscut sempre a Barcelona, ja sabíem que el pas a emprendre era molt més llarg que els 130 km que separen aquests indrets. Per això, prudents com ens creiem, i deixant la crema de les naus per conquistadores que

Llegir més

Això de fer anys

6 de febrer de 2019

Això de fer anys és una cosa ben banal, que passa a tothom que és viu (fins i tot als morts) i, tanmateix, ens entestem a recordar-ho, com aquell corredor esforçat que va comptant els kms. que ha fet en una cursa. En realitat, està comptant els que li queden, perquè ell sí que sap

Llegir més

De Cabrera a Savalls

20 de setembre de 2018

A primers de març vam deixar Barcelona per instal·lar-nos aquí, a un poblet de la Garrotxa. Ni el temps al volant ni els kilòmetres diuen massa res de la llunyania entre aquests dos mons, de la distància que va d’una ciutat venuda i sense projecte a un poble viu i que s’autogoverna. Un trajecte que

Llegir més

De l’Oca als Escacs

18 de setembre de 2018

Fa mesos que no aboco un bri d’herba ni de palla en aquest bloc. I no serà perquè des de finals de gener no hagin passat coses gruixudes. Potser és això, aquesta densitat que et té enganxat als fets i que no deixa massa escletxes per la distància que necessita l’escriure. Potser és això el

Llegir més

Submissió o revolta

30 de gener de 2018

No diré res de nou, però sembla que a vegades a alguns els costa d’entendre les obvietats. Per la via legal espanyola no tindrem mai república i ara, amb tot el que ha passat, ni tan sols autonomia. Cal dir encara que no hi ha legalitat espanyola?, que incompliran totes les seves lleis i en

Llegir més

Felicitat, sí, però junt als altres.

25 de desembre de 2017

Felicitat, sí, però junt als altres. Per nosaltres i, sobretot, pels que ho tenen més difícil. Pels que vivim amb ganes de lluita i pels que lluiten per sobreviure. Perquè sapiguem cuidar-nos si ens cansem i alçar-nos de nou. Per fer-nos i sentir-nos senzillament, la part d’un tot que volem complet, totes les parts d’un

Llegir més

Molta Espanya a Catalunya

8 de desembre de 2017

Els qui han anat a Brussel·les tornen molt optimistes. Aquesta mostra de força i de bona voluntat que han donat els viatgers segur que ens escalfarà el cor i ens darà més ànims per a la lluita. I tanmateix, veig els resultats del 21-D amb molta incertesa. Tant de bo siguin millors dels que ara

Llegir més

Hi ha algú més?

27 de juliol de 2017

Tots recordem l’acudit de l’Eugenio (“El eco”), que acaba amb aquell dramàtic “vale, gracias, però ¿hay alguien más?”. Nosaltres estem fent tot el que podem per aconseguir viure en una república social i amb un estat que no ens tracti obertament com a territori conquerit; per viure en una república independent on puguem mantenir la

Llegir més

Una forma de estar en el mundo*

26 de juliol de 2017

Gràcies a totes per oferir-nos, per fer, un poc més del que s’ha fet des de sempre. No busqueu el nou, no existeix. Busqueu el crit i les ganes de dir la vida, la vostra vida nova, l’única cosa que ho val tot i que ens ajuda a repensar els molts anys de xipollejar a

Llegir més