Escrits injustificables

És de nit i tot fosqueja,
tot és quiet, silent i sol.
La vida sembla suspesa
esperant l’esclat d’un vol.

I els dies passen de pressa
massa coses i ben poc,
un desastre rere l’altre
cap certesa en aquest joc.

Què en farem de tantes dèries?
tindrem un viure decent?
amor, llibertat, justícia,
tot tant vell i tan recent!

Però no esperem l’albada
cada moment té el seu què,
les nits afinen l’oïda
i la pensa en què cal fer.

Només serem amb els altres,
que sols no tenim sentit.
Mirem-nos doncs, i escoltem-nos
més enllà del gran brogit.

I potser un matí ens desvetlla
un sol que lluu per a tots,
una terra més amable
d’homes lliures, no devots.

I si triga, doncs que trigui,
de voler viure viurem
i gaudirem cada passa,
cada company que farem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!