Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

20 de setembre de 2018
0 comentaris

De Cabrera a Savalls

A primers de març vam deixar Barcelona per instal·lar-nos aquí, a un poblet de la Garrotxa. Ni el temps al volant ni els kilòmetres diuen massa res de la llunyania entre aquests dos mons, de la distància que va d’una ciutat venuda i sense projecte a un poble viu i que s’autogoverna. Un trajecte que m’ha dut de la terra carlina del meu avi (al sud del país) a aquest territori del nord que ha convertit el seu carlisme en passió per la terra i per la comunitat; en voluntat de ser i de viure en llibertat.

El canvi, anhelat de fa temps, ha estat un sotrac del qual encara no m’he refet del tot. A aquestes alçades ja no hi ha massa temps per a canvis d’aquesta mena. Ho veurem amb els mesos i el tombar de les estacions, tan evidents aquí, tan inadvertides a Barcelona. I doncs?: so far so good, com diuen aquells. Cada dia que passa, cada persona que conec, cada arbre i cada indret és una curiositat, un ensenyament, el plaer de sentir-se viu i de retrobar la posició del qui res no sap i tot ho ha d’aprendre. Quin regal hi ha més vivificant que aquest?

Per això, també, aquest temps de silenci. Per la necessitat de pair, de mirar i gaudir, de saber i d’entendre aquest món que, malgrat la seva escassa demografia, a mi em sembla molt més ric i divers del que he viscut tota la vida a Barcelona. Veurem, perquè mirarem i potser entendrem alguna cosa, perquè escoltarem i conviurem amb una gent admirable que han volgut fer-se aquí el seu lloc. Com jo ara ho intento.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!