UN FACTOR IMPREVIST: VIOLÈNCIA DE L´ ESTAT I ALTRES COSES.

Agafant el fil de les declaracions de l’ Artur Mas de divendres als Matins de TV·3, el fet es que aquí ha sorgit un imprevist molt i molt gros: la violència de l’ estat, tant en forma de garrotades, en forma de multes monstruoses i en forma de presons i inhabilitacions.

L’ Estat espanyol, el Reino de Espanya, ha optat per la repressió política en tota regla, i això resulta que els nostres governants, ni s’ ho imaginaven, almenys això diu l’ Artur Mas, i es pensaven que viviem amb una Monarquia constitucional, democràtica i amb una estat de drets (això ultim ho diem nosaltres).

Aquesta repressió política inclou violència física, vulnerant el dret a la integritat fisica com la del primer d’ octubre a persones pacífiques i indefenses davant dels col·legis electorals; inclou processos judicials massius com els engegats contra els alcaldes i també d’ altres processos judicials violentats amb detencions  als afectats que son funcionaris o alts càrrecs de l’ administració catalana que l’ unic que feien era fer la seva feina.

DAVANT D’ AQUESTA SITUACIÓ CREIEM QUE EL SOBIRANISME CATALANISTA I L’ INDEPENDENTISME CATALÀ HAN D’ ATURAR-SE I  REFLEXIONAR I MUNTAR UNA NOVA ESTRATÈGIA BEN ADAPTADA A LA NOVA SITUACIÓ, SEGONS SEMBLA PER ELLS IMPREVISTA.

No es pot tornar a fer com els generals francesos o  aquells republicans espanyols, que tot i saben que milers i milers de soldats seus moririen de ben segur i que perderien aquella posició que havien assolit, feien tirar endavant els seus soldats enviant-els a una mort segura.

Per altra banda, cal preservar les institucions catalanes, totes, la Generalitat i el Parlament i les inmenses infrastructures que en pengen i que son anys i anys de treball i esforç de tota la ciutadania de Catalunya, com la immersió linguídtica, els mitjans de comunicacio, etc. etc,etcètera.

Per tant, aturada i reflexió, i reconduir el procés per uns viaranys on no sigui vulnerable per aquesta violència, bàrbara i salvatge. 

 

 

 

A N’ EN RAXÒI CAL DIR-LI LA VERITAT…..

……i la veritat és que la declaració d’ independència no s’ ha produit, doncs no s’ ha votat pas res.

Cal dir-li, i al poble de Catalunya també, que s’ha produit la Declaracio de la Intenció de Declararació futura i properament en funció dels resultat de les votacions del dia 1-O i de la situació política creada al seu entorn.

Cal dir-li, i al poble de Catalunya també, que el Govern de Catalunya està en disposició de negociar ”sense condicions”, segons va dir el mateix President a la CNN el dia seguent a la DID.

Qualsevol altra notificació seria, crec jo i modestament, tergiversar la realitat del que va passar el dimarts de 7 a 8 del vespre i del que vàren sentir a dins del seu còr, milers i milers o potser milions de catalans.

L’ avantatgre d’ explicar les coses com son serà que ha de permetre negociar-ho tot, fins tot la retirada de càrrecs contra els alts càrrecs i alcaldes i caps d’organitzacions socials i policials. Això sí deixant vigent els resultats de la votació que es va podruir l’ 1 d’ octubre del 2017. I ha de servir per posicionar-se de nou i agafar fortalesa altre cop, si es pot deixar de estar amenaçat constantment i veure fins ahont dona la negociació, en el ben entés de que qualsevol acord per poc transcendent que sembli s’ ha de portar a ser refrendat pel Poble de Catalunya

BRETANYA: ”AQUÍ NO ÉS PAS FRANÇA”

EL DIMECRES DE MATÍ ELS PLAFONS ELECTORALS DE 28 POBLES DEL CENTRE DE BRETANYA S’ HAN LLEVAT AMB ELS CARTELLS ENGANXATS PEL COL·LECTIU ”DISPATC’H” AMB ESLOGANS COM ELS QUE PODEU VEURE A LA FOTOGRAFIA DE LOKMELAR QUE DIUEN: ”AQUÍ NO ÉS PAS FRANÇA” I ”VISCA L’ INDEPENDÈNCIA”.

DISPAC’H ESTÀ FENT  UNA SEVERA CRÍTICA AL DEGENERAT PROCÉS ELECTORAL A LA PRESIDÈNCIA DE LA REPÚBLICA FRANCESA A LA QUE ESTAN SOTMESOS ELS BRETONS.

I, és que l’ Estat-Nació, almenys com s’hi ha volgut entaforà a les petites, en dimensió, nacions d’ Europa cada còp està més questionat a tot i arrreu ahont s’ ha implantat a partir del segles XVI I XVII i fins i tot XV.

I cada còp és veu més clar que és incompatible amb una Unió Europea ahont tots els ciutadans han de ser iguals i han de tenir els mateixos drets. Perque en matèria de drets culturals i linguístics hi ha estats com el francés que no donen la talla mínima i s’ haurien de reformar els tractats,  a base de pactar uns mínims dins dels mateixos Tractats de Lisboa i de Funcionament de la Unió, ahont s’ incloguessin clausules de respecte a la diversitat cultural i linguística real i que no quedés en mans de l’ Estat-”nacional”, donç l’ Estat-nacional és jutge i part de la questió, i fa segles que malda per imposar la seva llengua i la seva cultura  i tot el seu dret civil a les altres petites nacions que té subjugades per la força de les armes des d’el segle XV algunes, com les Illes Canàries dins d’ Espanya, o d’ altres des d’ el XVII com la Saboia o Flandes i Alsàcia a França o del XVIII com el cas del Principat de Catalunya dins la Monarquia Absolutista Espanyola, annexionada després d’ una acció militar continuada.

 

INFORMACIÓ DE FRANCE BLEU:

https://www.francebleu.fr/infos/faits-divers-justice/les-panneaux-electoraux-de-28-communes-du-centre-bretagne-vandalises-1491989984

INFORMACIÓ AL  JORNALET OCCITÀ:

https://www.jornalet.com/nova/8317/bretanha-vint-e-uech-vilas-an-vist-los-panels-electorals-cridant-lindependencia

”LE FLAMMAND FRANÇAIS”…..La França originària encara és més petita*..!

Le Flammand français, le basque français, le catalan français, l’allemand français i  fot-li que és de Reus.

Ja feia anys que sabiem que Lille era flammanda,és a dir, més o manco neerlandesa, tot i que això de Lille ho veiem molt francés i no sabiem per on podien desencadenar la cosa, l’ assimilació dels topònims d´altres llengües de territoris subjugats a la Corona del Rei de França és d’ una diversitat inimaginable: a voltes fent-ho per la via fonètica i a voltes per l’ ortogràfica i d’ altres cops foten un barrija-barreja que déu n’ hi dó. Però amb Lille la cosa és diferent, senzillament és un altre nom, això sí, traduït i vas que t’ hi mates, es diu Rijsel amb neerlandés ara bé, amb neerlandés ”francés” Rysel, que no sigui dit que no som rigorosos.

Rijsel fou la capital dels Comptes de Flanders fins el 1667, que després de varies anades i vingudes el Rei de França, Lluís XIV, se la va quedar i fins ara, malgrat la revolució, que va servir per canviar-ho tot, però deixant les fronteres allà mateix, tot igual a nivell territoria.

Però aquesta annexió té una explicació suplementària, a part de les sempre, o si a a part de robar a la gent del país subjugat, en aquest cas era una línia de protecció de Paris, els reis francesos se sentien poc segurs davant els saxons i  veien Paris massa aprop dels alemanys.Es perxò que moltes vegades s’ ha dit que França no tenia gaire inconvenient amb negaociar el Rosselló a canvi d’ altres coses i fins i tot avui amb un bon acord el deixaria, certament avui ja és més dificil, però no és impossible si fem cas de l’ historiador nord-català Joan Vil·lanova.

L’ escriptor nor-català al seu llibre ”LES CATALANS”(enFrance, en Espagne et en Europe), Perpinyà-2014, ho reflecteix clarament i ho te ben estudiat amb documentació estricte i rigorosa, l’ Estat francés tenia el domini de l’ actual Catalunya-nord i de part del principat i el mantenia esperant un intercanvi amb la Monarquia Hispànica amb Flanders, per aquest interés que hem relatat d’ allunyar el mon saxó, en definitiva els alemanys, de Paris i del Rei. Com ja us heu pogut imaginar els mesetaris no hi van accedir i així que tururut!, ni una cosa ni l’ altra, ho van perdre tot, Flanders i els Comptats del Roselló i la Cerdanya. Com sempre, vaja!!

Però tornem al tena inicial d’ aquest escrit, els topònims, així el famós Calais, Pas de Calais, és, originalment amb flamand,Kales i Boulogne-sur-mer és Bonen i així successivament ho trobareu a tota la geografia de la República francesa.

Malgrat tot Lille/Rijsel/Ryel és una ciutat preciosa que llueix el seu passat i en certa manera, malgrat tot, el seu present flammand. Nantros hi hem estat la setmana passada per feina i ,repetim-ho, déu n’ hi do!!

Autonomous Community…….

* Volem dir que la França origial del francs-francesos se li ha de restar: Alsàcia, Part de la Lorena, Saboya, Part d’ Arpitània, Bretanya, Catalunya-Nord, Tota Occitània, Còrsega i l’Iparralde basc. Doncs també cal descomptar-hi aquest troç flamenc. Ho diem des d’ el punt de vista cultural i linguístic, perque el dret de conquesta ja se’l poden confitar.

 

LA SENTENCIA DEL TC ESPANYOL CONTRA L’ ESTATUT DE CATALUNYA DEL 2006 VA SER I ÉS INCONSTITUCIONAL.

De la conferència d’ en Javier Pérez Royo a la Universitat Progresista d’ Estiu en deduim que realment el Tribunal Constitucional del Regne d’ Espanya no havia d’ haver sentenciat i per tant ni admés a trámit l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya del 2006, aprovat per les Corts Generals Espanyoles i aprovat en Referendum Constitucional pel poble de Catalunuya, per la senzilla raó de que aquest estatut i tots els altres son en sí Constitució Espanyola, fruit d’ una pacte entre dos parlaments sobirans i democràtics i refrendat pel poble de Catalunya en Referendum Constitucional.

HEUS ACÍ L’ ENLLAÇ:

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-cruenta-descripcio-de-la-crisi-de-lestat-espanyol-de-javier-perez-royo-en-video/

ESPECIALMENT ACLARIDOR A PARTIR DEL MINUT 22, ARA BÉ,  TOTA LA CONFERENCIA DE 55 MINUTS ÉS ACLARIDORA.

Javier Pérez Royo és Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, llastima que ens diagnostiqui tant bé la causa recent del problema però no ens en diu la solució. La solució pot ser revocar amb una reforma constitucional espanyola la maleïda sentència ? Què s’ hauria de fer, si aixó no succeix ?. Hi ha una instància a Europa ahont s’ hi pugui recòrrer en aquests termes constitucionalistes?.

ALGUNS ESPANYOLS I EL PLURILINGüíSME: ANIMS I ENDAVANT.!!

El periodista Xavier Vidal-Folch de ”El País”, després de  mesos i mesos de fotre llenya a tot el que s’ ensumava  massa pro-català o que primava d’ una manera selectiva la cosa catalana o que primava la llengua catalana d’ alguna manera, i ja no diguem sobiranista o independentista, ve avui i es despenja recolzant aquest manifest:

https://elpais.com/elpais/2015/12/07/opinion/1449503313_992123.html

Benvingut sigui, molt benvingut sigui, ell i tots els que el subscriguin, i fins i tot els que no el subscriguin i que pensin i o prediquin que això està bé, que és bó per la civilització i la felicitat de les persones.

Tots aquests, als que ens refererim al paràgraf d’abans d’aquest,… ahont cullons son ??, per què estant ”missing”??, per què deixen tot l’ espai mediàtic als PP’s, C’s i a tot un regitzell de personatges mediocres, mesquins i nefastos per la convivència social i política espanyola ? 

JA ERA HORA QUE ALGÚ A CDC DIGUÉS EL QUE S’ HAVIA DE DIR: SI CAL,ELECCIONS I QUE EL POBLE DECIDEIXI.

Rull,finalment, ha dit el que algú de CDC havia de dir, si no hi h una entesa que s’ adigui a la proposta electoral de Junts pel Sí cal que el poble decideixi què vol i per tant caldrà anar votar altra còp i que surti el que Deu (el poble) vulgui i prou collonades d’ aquest no m’ agrada perque és alt o baix o l’ aulor que fà m’ofén la pituitària.

Es evident que els dirigents de la CUPP no poden decidir una cosa tant  concreta i important que els electors de Junts pel sí han plebiscitat a les urnes.

I un altra cosa,Rull, també cal anar divolint CDC i fundar el nou partit del centre català, el Partit Sobiranista Català o el Partit Català Sobiranista o quelcom semblant.