Inèrcia
1
Publicat el 15 d'abril de 2010
Esperam molt els homes i les dones
del món
Ja de petits creiem que està fet a la nostra mida.
Ens bombardegen els grans objectius
les ambicions
arribar més lluny.
I ens ho empassam.
Construïm edificis
de vent
de boira
i de fum.
Aspiram al cel
i estiram la corda tant i tant i tant
que un dia es trenca i
tot
es posa al seu lloc.
Llavors tornam a la realitat
de l’ànima.
Aquesta no enganya
no té llums ni vidres de colors.
És allò que és.
Té la seva pròpia
inèrcia.
Publicat dins de Quaderns de la badia | Deixa un comentari
