Per sempre?
Amb aquest darrer poema de despedida s’acaba el trist i amarg recull poètic gal·lès.
Per mi ha estat una molt bona experiència el fet de treure’l del calaix. Quasi terapèutic. Fins sempre.
Et dic adéu per avui
-i tal vegada per sempre-.
els colors del mar a la badia.
el marró de l’horabaixa
el gris dels dies tapats
i també el turquesa dels assolellats.
-pensant en demà
amb la teva marca per sempre-.
i les gotes de pluja fina sobre les espatlles
pensaré en la solitud d’aquests dies
i en les paraules càlides dels amics
-quina gran cosa els amics!-
amb una barreja de sentiments
com si tot allò que ha passat
m’hagués canviat per sempre.