Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Cardiff Bay

 

Us present:

Quaderns de la badia (2008)

To the tailor of intensities

 

El 2008 un hivern a Gal·les ple de sentiments al més pur estil Dylan Thomas va fer volar uns quants poemes enfront de la badia.

 

 

La brisa d’hivern traspassa

fins al forat que duc a dins

mentre m’endins al cor de la badia.

Intentam omplir la vida de flors

grogues, blanques, de tots els colors

però tot és en va.

Un dia assolellat pot de cop

omplir-se de núvols de neu

i nevar

i després ploure

i tornar a començar.

Construírem el que semblaven

sòlids edificis mirant el mar

però la badia enganya

primer ressaca

després onatge.

“Res és segur en aquesta vida”

escric en negre

en aquest quadern pobre i trist

ple de pàgines en blanc

buit de tu

buit de tot

fred i humit

com el cor de la badia.

 



  1. L’esperit de Thomas és en aquests versos senzills i clars, però quin do de paraula i quin regal sentir/llegir Dylan Thomas:
    “Sobretot quan el vent de l’octubre,
    amb dits gebrats, castiga el meu cabell,
    pres pel Sol malcarat, damunt el foc camino
    i faig ombra de cranc damunt la terra,
    a la vora del mar, oint remor d’ocells, […]

    o encara d’El bosc làctic, Under milk wood,
    “El crepuscle s’ha negat per sempre fins demà. Ara tot de cop és la nit. El poble on bufa el vent és un turó de finestres, i des de les ones batent, les llums dels fanals darrere les finestres criden que torni el dia i que tornin els morts que es van fer a la mar. La fosca crida pertot arreu, […]

  2. En poques línies aquests versos resumeixen un sentiment universal i el fred de la tristor i l’entorn em glaça des de l’empatia més sincera i en simètric diacronisme.
    El millor que es pot fer amb els dolors profunds és extreure’ls a la llum, posant-los sobre paper, compartint-los amb els altres ulls, buidant el pes, en definitiva, per fer-los més aeris i integrables en el nostre dia a dia. Sempre seran allà, però ja païts, és aleshores quan s’hi conviu en pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent