Inspir poètic

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. Amor eixut ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 4 de març de 2010

L’objectiu


“Good morning, nice to meet you”

Ha començat un nou dia,

                                       avui.

“How are you? Not too bad today”

Arrenca com de costum,

                                     el matí.

“Do you want a cup of tea?”

Res em treu la set

ni tampoc aquesta boca pastosa.

“It’s time for lunch”

 

“Good afternoon”

I així cau la nit

primerenca

després d’un

                      capvespre

                             pàl·lid.

Sopar sense fam ni gana

tot sol

i anar a dormir

amb un únic objectiu

-el de cada nit, el de cada dia-

arribar

a l’endemà.

 

Part II of Cardiff papers, unpublished poems of 2008.



  1. Res em treu la set

    Sopar sense fam ni gana

    aquest és inèdit inèdit, i atemperat i trist i evocador. m’agrada anar resseguint amb sorpresa aquests versos teus!

    com diu una amiga, canela fina.

  2. M’agrada! Especialment “I així cau la nit primerenca…” amb el ressò de D.THomas… Fins i tot la disposició espacial, amb els mots que van caient, aconsegueix el  to de tristesa continguda.
    I m’ha fet pensar en el primer vers d’Elegia  de Màrius Torres, metge i poeta:

    “La cançó trista ha de ser la més breu”
                     (que segueix així)
    Si és que no pots callar,somriu, cor meu.

    Com tot el cel després de ploure, encara,
    reneix en una gota d’aigua clara

    i el crit del mar ressona eternament
    en els cargols marins, miralls del vent,

    el gran dolor que en el meu cor habita
    càpigui en tu, elegia tan petita.                  
                                                                   (1938)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent