“Good morning, nice to meet you”
Ha començat un nou dia,
avui.
“How are you? Not too bad today”
Arrenca com de costum,
el matí.
“Do you want a cup of tea?”
Res em treu la set
ni tampoc aquesta boca pastosa.
“It’s time for lunch”
“Good afternoon”
I així cau la nit
primerenca
després d’un
capvespre
pàl·lid.
Sopar sense fam ni gana
tot sol
i anar a dormir
amb un únic objectiu
-el de cada nit, el de cada dia-
arribar
a l’endemà.
Part II of Cardiff papers, unpublished poems of 2008.
altra vegada un gran poema. Escriure-ne més.
Primer plora la tristor, que sempre arriba un endemà més lluminós.
Res em treu la set
Sopar sense fam ni gana
aquest és inèdit inèdit, i atemperat i trist i evocador. m’agrada anar resseguint amb sorpresa aquests versos teus!
com diu una amiga, canela fina.
M’agrada! Especialment “I així cau la nit primerenca…” amb el ressò de D.THomas… Fins i tot la disposició espacial, amb els mots que van caient, aconsegueix el to de tristesa continguda.
I m’ha fet pensar en el primer vers d’Elegia de Màrius Torres, metge i poeta:
“La cançó trista ha de ser la més breu”
(que segueix així)
Si és que no pots callar,somriu, cor meu.
Com tot el cel després de ploure, encara,
reneix en una gota d’aigua clara
i el crit del mar ressona eternament
en els cargols marins, miralls del vent,
el gran dolor que en el meu cor habita
càpigui en tu, elegia tan petita.
(1938)