Inspir poètic

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. Amor eixut ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 15 d'abril de 2010

Inèrcia

Esperam molt els homes i les dones

                       del món

Ja de petits creiem que està fet a la nostra mida.

Ens bombardegen els grans objectius

                       les ambicions

arribar més lluny.

I ens ho empassam.

Construïm edificis

     de vent

                de boira

                              i de fum.

Aspiram al cel

i estiram la corda tant i tant i tant

que un dia es trenca i

            tot

es posa al seu lloc.

Llavors tornam a la realitat

         de l’ànima.

Aquesta no enganya

no té llums ni vidres de colors.

És allò que és.

Té la seva pròpia

inèrcia.



  1. L’ànima tindrà la seva pròpia inèrcia, i les grans esperances poden no materialitzar-se, però un sempre s’ha d’aferrar a la voluntat per assumir i transformar els edificis de vent, boira i fum en sòlides casetes personals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent