A NYC
Enmig del brugit
l’eixordiment
colpeja primer.
Poc a poc
la remor pren força
fins captivar-nos.
Just després
el corrent arrossega
i en un no res
restem presos.
Entre ribes
obrint pas
entre la multitud.
S’acosten núvols de tempesta que
descarreguen
sobre carrers bruts i eixuts
mai assedegats a bastament.
Encalçant un capvespre efimer
que fuig
cap a una nit immensa.
Siluetes d’edificis i ombres en avingudes
recorden que som
únics cops insignificats,
que bateguem un ritme ancestral
dins d’oceans de solitud.
Eixordats pel brugit.
Arrossegats pel corrent.
Captivats per la remor.
Perduts
amagats
o (re)trobats.
Vagant sense rumb
eternament atrapats
per la flaire de llibertat.