miozz mirades

No es tracta d’espoliar el bosc, que molts ocells en deuen viure, però collir cireres d’arboç – de pastor – és d’aquells plaers de tardor que per escàs més aprecio. I no només per escàs: la recol·lectora nata que porto dins es desvetlla amb passió davant la bellesa d’aquest fràgil fruit de tardor penjat de l’arbust que creix, desendreçat, per les vores del bosc. M’enamora! Fer camins boscans i collir cireres d’arboç  per menjar-les a l’instant o per acumular-ne un grapat vistós hauria de ser, per mi, d’aquelles activitats de repetició obligada que cal prioritzar. Però que massa sovint passen de llarg. És tan fugaç la temporada, i tan vulnerable a les condicions d’humitat i solana, que gairebé sempre faig tard. I això que les necessito per al meu ritual nadalenc! Però aquesta vegada l’he encertat, i una sortida a Vilanna per animar la convalescència del pare me n’ha donat l’oportunitat. Ja tinc les cireres d’arboç preparades per quan expliqui el conte, perquè la canalla les toqui i les tasti. Pel conte d’en Tasi i els fanalets de reis. Que ja hi som altre vegada, que s’apropa Nadal i s’enceta la roda de rituals!!! Una roda, un cicle, que acostuma a fer-se notar molt al bloc (aquí, de l’any passat, tancant el cicle, nadal al bloc quin empatx!) i que inevitablement parla dels costums de Badalona, especialment per allò de cridar els reis. Ara que torna Nadal i Reis,. Per cert que per als curiosos que m’heu preguntat si és cert que a Badalona és costum que els reis facin una cosa ben especial, aquesta és una lectura altament recomenada!