Antònia Fontanillas Borràs. Un fil roig i negre més de la història de la CNT

Avui a les 19 hores tindrà lloc un acte d´homenatge a Antònia Fontanillas a la Biblioteca Pública Arús, on us adjunto el programa d´actes , parlaments i l´aportació personal en escrit a l´homenatge.

Exposició i homenatge a Antònia Fontanillas Borràs, el 30 de desembre a Barcelona
A la Biblioteca Pública Arús (Passeig Sant Joan, 26 Barcelona)

Programa d’activitats i organització de l’exposició

- Espai: Biblioteca Arús, el 30 de desembre de 2014, 19 a 22 h..

- Ordre de les intervencions:

1- Inauguració de l’acte homenatge i presentació: Maria Isabel Giner i Molina (Directora de la BPA), o qui considerin més adequat dins de la BPA per tal de presentar l’homenatge i el fons Antònia Fontanillas de la BPA.

2- Presentació del programa i coordinació de l’homenatge: Sonya Torres Planells (historiadora i professora), presentació de textos enviats per companys que no han pogut assistir a l’acte, i l’organització i presentació de l’exposició, “Antònia Fontanillas Borràs (1917-2014), semblança en imatges i documents”.

3- Intervencions en record d’Antònia Fontanillas:

- Ariel Camacho Fontanillas (fill d’Antònia Fontanillas),
- Antònia Casals (companya d’Antònia Fontanillas)
- Jose Luis Gutiérrez Molina (historiador)
- Antoni Castells i Duran (historiador)
- Dolors Marín Silvestre (historiadora i professora)
- Ferran Aisa i Pàmpols (escriptor i poeta)
- Manel Aisa i Pàmpols (President de l’AEP)
- Fernando Casal Novoa (historiador i professor)
- M. Antònia Ferrer Ripollés (historiadora i professora)
- Àngel Bosqued (Membre fundador de la Fundació Salvador Seguí de Barcelona)
- Moisès Rial (Secretari de Comunicació CGT Catalunya)

- Breu descans.

- Projecció de vídeos: amb una selecció d’imatges inèdites sobre Antònia Fontanillas d’Ariel Camacho, Paco Ríos, José Alcalá, Pau Martínez, i altres productors i realitzadors.

- Torn obert de paraules.

- Velada musical: a càrrec del cantautor Alfredo González Vilela, tancarà l’acte amb una intervenció musical de poemes cantats de Salvador Espriu, Mario Benedetti, Antonio Machado, Federico Garcia Lorca i Miguel Hernández.

- Exposició “Antònia Fontanillas Borràs (1917-2014), semblança en imatges i documents”:

Exposició organitzada i documentada per Sonya Torres, de material fotogràfic, llibres, documents, cartes,…. Presentats i exposats a la BPA en 10 vitrines. Exposició estructurada en forma de semblança biogràfica en imatges, i distribuïda en els espais de la forma següent:
- Fotografies familiars (1917-1923)
- L’exili i la vida a Mèxic (1924-1933)
- Retorn a Catalunya i anys de Revolució (1934-1936)
- Imatges de guerra (1936-1939)
- Postguerra i premsa clandestina (1940-1957)
- Exili a França i activisme anarcosindicalista (1958-1977)
- Militància i compromís (1977-1983)
- Documents i llegat cultural (1977-2014)
- Materials d’hemeroteca, llibres i publicacions pròpies
- Fons de l’Arxiu Antònia Fontanillas llegat a la BPA
Més informació:

- BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS

- ´Vídeo Antònia Fontanillas

Antonia Fontanillas oroimenez from Malatesta on Vimeo.

- Antònia Fontanillas (Minut 5.01):

Us deixo l´escrit que faré lectura a la Biblioteca Pública Arús, aquest 30 de desembre en record i homenatge a l´Antònia Fontanillas:

Antònia Fontanillas Borràs. Un fil roig i negre més de la història de la CNT

Parlar de l´Antònia Fontanillas, és un recorregut per l´anarquisme i l´anarcosindicalisme militant. Deixeu-me que en destaqui la seva tasca comunicativa, que sovint no es valora suficient la seva importància- apassionada de la literatura social i llibertària, ella que va començar com administrativa al diari Solidaridad Obrera i en va acabar composant a la clandestinitat del franquisme uns 14 números, al llarg de la seva vida va escriure sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) a diverses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rojo y Negro , Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaritat Obrera, etc, i afegiria, que ens va quedar pendent una entrevista programada de la mà del Txema Bofill,  ja no hi vam ser a temps a fer-la a la nostra històrica capçalera, el Catalunya,òrgan d´expressió de la CGT Catalunya . Recordar obres de l´Antònia, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d’un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit), De l´après i viscut (1996, inèdit en castellà , però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres); la introducció del llibre de Víctor García contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), el seu testimoni en el llibre clandestinitat libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d’una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998). O Lola Iturbe: vida i ideal d’una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres).

Va participar al número especial del centenari de Solidaritat Obrera (núm. 334 de maig de 2007) editat per la CNT i en unes jornades organitzades per la CGT sobre la història de “Mujeres Libres” a l’octubre de 2007,entre altres, sempre buscant dignificar l´anarquisme i ferma defensora de la seva reunificació. Alguns la recordaran per la seva relació amb Abel Paz amb totes les seves vicissituds, altres com testimoni vital d´una generació irrepetible, però sens dubte, testimoni vital d´un fil roig i negre de la nostra història imprescindible per explicar una part de la història de la CNT.

El moviment llibertari té un fil roig i negre conductor de persones majoritàriament anònimes – com l´Antònia-,i que sense totes elles al llarg dels anys, ,no hauria tingut lloc fets històrics com el Comitè Antimilitarista de Catalunya contra els allistaments per anar a la guerra del Marroc que va desembocar amb la revolta obrera de la Setmana Tràgica, i que va tenir com a cap de turc l´afusellat Ferrer i Guàrdia, ni sense una CNT que els seus 5 anys de vida al 1915 que comptava amb vora 15.000 afiliades, -el nº que a dia d´avui té d´afiliats/des la CGT Catalunya- i que en pocs anys la CNT va esdevenir el sindicat de masses, amb episodis èpics com la vaga revolucionària de 1917, la vaga de la Canadenca, que va aconseguir la reobertura de sindicats clausurats, aixecament de suspensió de garanties constitucionals i la jornada laboral de 8 hores diàries per a tots els treballadors/es de l´Estat Espanyol, amb un paper destacat de Salvador Seguí, al qual mesos més tard és recordat per la històrica conferència a l´Ateneo de Madrid. I com no, recordar com a Berguedà que sóc, la vaga revolucionària de l´Alt Llobregat i Cardener que va néixer per la protesta de teixidores tèxtils del Berguedà i que es varen afegir a la vaga els seus homes miners de Figols i Súria, que van prendre els ajuntaments hissant la bandera roig i negre, desarmant el sometent, descrit per Pedro Flores a un dels seus llibres ,comunicador per la majoria desconegut com l´Antònia , un de tants noms a recuperar i dignificar.

I podríem afegir l´Aliança Obrera contra el feixisme de 1933, la vaga general revolucionària a Astúries de 1934, els fets del 6 d´octubre, o el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya el 1936, el Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, la Columna Durruti, la Columna Terra i Llibertat,l´exili, la lluita i incursions dels maquis des de la clandestinitat enfront el franquisme i el feixisme,on l´Antònia va participar amb el grup de Quico Sabater.

Són episodis que han tingut protagonistes sovint desconeguts a peu de carrer, i més enllà dels grans noms de l´anarcosindicalisme com Durruti, Ascaso, Garcia Oliver, Francesc Layret, Teresa Claramunt, Salvador Seguí, Joan Peiró, Federica Montseny, totes aquestes persones han anat trenant fils roigs i negres que han forjat la corda que ens du a que fa, que avui valorem l´aportació de l´Antònia Fontanillas, i recordem la seva militància a les Joventuts Llibertàries a l´exili, i com després de la mort de Franco, va estar als congressos de la CNT entre 1979 i 1983, i ja en els de la Confederació General del Treball (CGT) entre 1983 i 1997, on ens hi venia a parlar-nos, a debatre i aportant per millorar des d´aquella visió de la mestra que pretén orientar cap al camí correcte cap al seu model ideal anarcosindicalista de futur. I venia als Congressos de la CGT de Catalunya ja que formava part de les Agrupacions Confederals a  l´exili, un conjunt de persones com Zapata (de la vaga de lloguers), Germinal Gracia (B.A.S.E.), Progreso Fernandez, Imbernon, Garcia Pradas, Sara Berenguer i Jesús, Moñino,etc …tots ells havien rebut l´herència d´aquella CNT i havien lluitat, i seguien lluitant per conservar-la i actualitzar-la.

Una lluita, que per qüestió generacional, com l´anarquisme és divers i reprèn aquell fil roig i negre i es mou i és protagonista en el present en un nº que no para de créixer d´ateneus i casals llibertaris, espais autogestionats d´edificis en desús. I es creen com mai cooperatives i economia social que impulsa un altre model socioecònomic responsable i de proximitat.

I cada cop més gent que denuncia que no pot ser, cases sense gent i gent sense casa participant a les Plataformes d´Afectats de l´Hipoteca i la seva Obra Social davant l´avarícia i opulents dividends de bancs rescatats amb diner públic amb més 230.000 MEUROS, sense contraprestacions socials.

L´anarquisme social que denuncia l´opressió de les normes de civisme que penalitzen la dissidència i defensa els oprimits expulsats pel capitalisme cap a la pobresa, l´exclusió social, l´atur estructural i la pobresa energètica . O que es manifesta l´11 de setembre a la Via Llibertària. O els que autogestionen i econstrueixen espais com Can Vies a Barcelona. O els que van sortir al carrer dient no a la guerra ,els que s´enfronten al poder econòmic i financer al carrer i a les empreses, al Banc Mundial,al FMI -ara fent xantatge a la democràcia de la societat a Grècia. O denunciant els tractats de lliure comerç UE-EEUU, el TISA i TTIP que pretén sotmetre tots els sectors públics al dictat de les multinacionals i la pròpia democràcia.

Actualment l´anarquisme utilitza de forma nativa internet i les xarxes socials per contrarestar la desinformació als mitjans domesticats del sistema i als polítics còmplices en retallades en drets i llibertats fonamentals, evitant el tancament de llits i plantes d´hospital públics i denunciant derivacions lucratives a la privada, els abusius preus del transport públic, els concerts privats a escoles de l´OPUS que segreguen per sexe, el desmantellament dels serveis socials bàsics, els CIEs ,present a vagues indefinides com a Panrico, al Port de Barcelona, amb les precàries de l´FNAC ,i a un llarg etcètera de lluites socials, laborals i medi ambientals practicant la solidaritat i el suport mutu.

I el fil roig i negre que defensava l´Antònia també el trobem en la denúncia dels que fan pactes socials per condemnar-nos a la plena precarietat i a un futur negre a la generació més preparada via reformes laborals que han devaluat salaris i drets laborals. O pactes de pensions que impossibiliten jubilar-se dignament i que des de CGT Catalunya ja hi vam convocar vaga general el 2011.

I que la solució política com ens afirmava l´exconseller Mena, que se´n vagin a servir cafès a Londres, si no troben feina els joves. Mentre la corrupció està a l´arrel del sistema i es fa pública dia a dia, ara tenim una llei mordassa que ens restringeix les llibertats i l´anarquisme que es mobilitza rep com a càstig que tingui 7 persones empresonades, i el seu delicte: tindre i llegir llibres anarquistes. I malgrat tot plegat el fils roigs i negres no paren de créixer, perquè persones com l´Antònia Fontanillas i milers d´altres han deixat un pòsit social que fa que tant les velles generacions com les noves, reforcin la corda de fils roigs i negres per tibar, i tibar i tombar aquest sistema depredador i així cada cop siguin més els que es sumin a l´ideal que portem un món nou als nostres cors ,i  és que aquesta suma de forces i dignificar la memòria d´infinitat de llibertàries com l´Antònia Fontanillas, és la millor garantia que ens acostem a Icària i al comunisme llibertari.

Moisès Rial. Barcelona, 30 de desembre de 2014

Ha sortit el número 167 de la revista Catalunya (Desembre 2014)

Ha sortit el número 167 de la revista Catalunya (Desembre 2014)

Al Catalunya 167, de desembre de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

- Editorial:

La gran farsa de la recuperació econòmica

- Tema del mes:

Alternatives al pagament del deute i experiències històriques

- Treball-economia:

Treballar per ser pobres?

Marxes de la Dignitat. Totes les lluites al carrer!

La Marxa per la Dignitat mobilitza milers de persones a Barcelona malgrat la pluja

3.000 manifestants a Lleida contra el Consorci sanitari

El tsunami del #29N a Lleida

L’Audiència Nacional declara nul l’ERO d’Atento

Els treballadors exposats a l’amiant s’han de poder jubilar anticipadament

Notícies sindicals

Article d’opinió d’Emili Cortavitarte

- La Tramuntana

Entrevista central: Josep Maria Reguant, l’escrivent del Marcel·lí Massana: “Els maquis jugaven un paper de desestabilització del règim franquista”

- Sense fronteres:

Entrevista a Andrea Staid“En el món llibertari italià està molt desenvolupat el treball editorial”

UE i Tractats Bilaterals d’Inversió (TBI)

- Social:

Valoracions del 9N des de l’àmbit llibertari: Assemblea Llibertària de la UAB i procés Embat

Absolució pels activistes encausats per protestar contra el Pla Caufec

Acte d’homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo a Berga

Entrevista a l’economista Amaia Pérez Orozco

Fira d’Economia Feminista: Un espai d’economia real, feminista i de proximitat

Acció Directa Contra la Violència Masclista

- Dinamita de cervell:

Anarquisme i nacionalisme

Michel Onfray i el post-anarquisme

El documental “Ciutat Morta” destapa el cas 4F

Piotr Kropotkin i el comunisme anarquista (1)

Martín Escudero, Antonio (1895-1937): “El Durruti de la Cerdanya” (i 2)

Salvador Gurucharri, militant llibertari

Ha sortit l’Agenda llibertària 2015

Recepta de cuina

Llibres: Homes del bosc: Una història dels maquis / Vida y pensamiento de Errico Malatesta / Del pueblo para el pueblo: Un modelo de economia participativa

Revistes

Article d’opinió d’Artur Sardà

- Entrevista contraportada:

Lídia Porcar, mediadora artística: “Cal afavorir l’experimentació de nous models creatius comunitaris”

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 167 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/12/pdf167.pdf

Més informació:

- WEB REVISTA CATALUNYA

- TWITTER REVISTA CATALUNYA

Targetes Black ? CGT inicia una campanya de contribució popular per a personar-se en el cas Bankia

Recordes aquests 83 directius amb targetes? Cal fer net i transparència i que no hi hagi més impunitat. Quan parlem de Bankia, estem parlant ni més ni menys d´una fusió dels negocis bancaris de 7 caixes d´estalvis molt significatives com:Caja Madrid
Bancaixa
La Caja de Canarias
Caja Ávila
Caixa Laietana
Caja Segovia
Caja Rioja.
Recordem l´escàndol , especialment cruent de les preferents a la Caixa Laietana, la vinculació de directius del PP a la cúpula de Caja Madrid i el forat que ha deixat de més de 22.000 milions d´euros que no tapa el cas de les targetes black. Recordem que al tancament del 2013, posseien uns actius totals de 251.472 milions d´euros, un volum de negoci de 276.631 milions d´euros i 6,7 milions de clients de tots els segments, segons les dades de la pròpia entitat.2
Recordem a nivell de Caja Madrid les ja famosestargetes ‘black’ de l’escàndol que directius i consellers de l’entitat rescatada amb diners públics van gastar 15,5 milions en dinars i viatges privats durant gairebé nou anys a través d’operacions que s’apuntaven a mà i eren carregades en comptes destinats “a errors del servidor informàtic”

A l´Estat hi ha poc més de 300 persones a Espanya que guarden en la seva cartera una targeta de crèdit capaç de complir qualsevol desig del seu afortunat propietari, barra lliure pels que més tenen. És la ‘black card’ d’American Express, també coneguda com ‘la centurió’ en l’argot dels molt benestants. El producte financer més exclusiu del món? No del tot. Aquesta mateixa setmana s’ha pogut saber que entre els nombres en vermell de Caja Madrid, una de les caixes integrades en la intervinguda Bankia, s’amagaven clients d’allò més vip, que pagaven viatges, menjars en restaurants estades en hotels de caràcter privat i altres despeses del peix gros mitjà amb una targeta que no apareixia en cap dels fullets que la caixa d’estalvis oferia als seus clients. Amb ella tot eren avantatges: total confidencialitat, total exempció fiscal i, el més important, els seus afortunats portadors no arribaven a pagar mai les compres que efectuaven amb ella. Només tenien un petit problema: la seva legalitat era més que qüestionable. Era una targeta ‘en negre’.

Segons un informe remès per Anticorrupció al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga el ‘cas Bankia’, 86 persones entre consellers i alts directius de Caja Madrid primer i Bankia, més tard, van utilitzar targetes de crèdit no declarades i que havien estat estampades al marge del circuit comercial de l’entitat. No figuraven en cap suport comptable i només la cúpula directiva del banc sabia de la seva existència. Segons apunten diversos mitjans, amb elles es van arribar a pagar una mica més de 15 milions d’euros de 2003 a 2012. Exdirectius de la caixa madrilenya com Miguel Blesa, Rodrigo Rato i l’exdirector financer Ildefons Sánchez Barcoj i consellers de diferents partits (la majoria del PP, encara que també alguns del PSOE i d’IU) i sindicalistes de CCOO van utilitzar aquestes ‘targetes b’ per pagar viatges, menjars i compres en grans magatzems durant gairebé nou anys.

Com va ser possible que gairebé un centenar de consellers realitzaran pagaments utilitzant les seves targetes al marge de la comptabilitat oficial de la caixa? Els càrrecs es camuflaven en comptes que s’utilitzen per “errors del servidor informàtic”, creades per fer front als desajustos tècnics i en les que, no obstant, es va acabar carregant càrrecs de les business or de les que gaudien els alts directius del banc i les business plata amb les que s’havien de conformar els membres del Consell d’Administració i de la comissió de control de la caixa intervinguda. Pel que sembla, les secretàries de l’exdirector financer Sánchez Barcoj, qui hauria gestionat les targetes i que va realitzar càrrecs per un import total de 484.200 euros, apuntaven a mà els diferents moviments, que després feien arribar al departament de targetes de l’entitat.

LA FACTURACIÓ DELS exdirectius

Ildefonso Sánchez Barcoj (exdirector financer) 484.200 €.
Miguel Blesa (expresident) 436.700 €.
Rodrigo Rato (expresident) 99.036 €.
Totes les targetes implicades en el presumpte frau s’havien emès a nom de la mateixa caixa i, segons l’auditoria interna que ha tret a la llum les presumptes irregularitats, s’havien justificat com a “despeses d’òrgans de govern” per a les que utilitzaven els consellers i com a “tractament administratiu circular 50/99” per als alts càrrecs. D’aquesta manera, amb aquests epígrafs inconcrets, les operacions quedaven camuflades en els registres oficials de l’entitat.

En l’informe encarregat per la pròpia Bankia es recull que alguns dels beneficiaris d’aquestes targetes van arribar a treure diners en efectiu dels caixers a través d’aquestes targetes opaques. Segons els càlculs de la pròpia caixa, fins a un terç dels 15,5 milions d’euros, uns 5.160.000, van ser retirats retirats en diners en efectiu. Segons la documentació remesa a la Fiscalia Anticorrupció, una vintena de persones haurien seguit utilitzant les targetes quan Caja Madrid va passar a estar integrada a la Bankia de Rodrigo Rato, en la Bankia que va ser rescatada amb els diners dels espanyols, va arribar a fer operacions per valor de 99.036 euros amb aquesta targeta. Abans que ell, el president de la caixa Miguel Blesa va arribar a tirar 436.700 euros amb la targeta.

FONT: Elcorreo.es  

 Per tot plegat, des de CGT es fa un micromecenatge – cal dir rebutjat en aquest cas per algun coneguda empresa de micromecenatge catalana, potser perquè el pes econòmic de Bankia, té alguns peatges o temences-, però finalment s´ha pogut impulsar des d´una altra plataforma com Lanzanos. La transparència , començant per Bankia està en mans de la societat via #querellate que impulsa CGT .

La Confederació General del Treball ha iniciat una campanya de contribució popular (crowfunding) per a personar-se en el procediment de Bankia. CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-lo davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

La CGT ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals portades a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impunes.

CGT pretén que els treballadors participin de l’exigència de responsabilitat penal, exercint l’acció penal iniciada en el seu moment en aquest procediment i acompanyant a la mateixa, treballant en l’esclariment i la investigació de tot l’ocorregut.

La Confederació General del Treball intenta personar-se novament arran del que s’ha anat descobrint, per a exercir l’acció penal i tractar d’eludir qualsevol impunitat, i de fer responsables a qui, en definitiva, han dut a que tota la societat hagi pagat col·lectivament els deutes generats per sectors minoritaris de la societat, a més de defensar els drets de les persones treballadores que han estat acomiadats en una salvatge reestructuració del sector financer. Els tribunals tornen a exigir una important fiança, malgrat tot el que ja es va descobrint en la instrucció de les actuacions d’aquesta Direcció, motiu pel qual CGT demana la contribució econòmica per a aquesta finalitat.

Participa-hi anant a: http://www.lanzanos.com/proyectos/cgt-quiere-personarse-procedimiento-de-bankia/

Gabinet de Premsa Confederal de la CGT

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ZNRfeMtpGZE

Ha sortit el número 166 de la revista Catalunya (Novembre 2014) amb distribució pròpia independent

Ha sortit el número 166 de la revista Catalunya (Novembre 2014)
La novetat d´aquest mes radica en que els lectors, per primer cop des de la República, el rebran de forma independent, ja que fins ara es distribuïa dins el Rojo y Negro, l´altra revista Confederal estatal de la CGT,i ara fruit d´un acord que vam negociar i acordar entre persones del secretariat de la CGT Catalunya i representants del Comitè Confederal de la CGT abans del #9N, per millorar la distribució i fent arribar dues revistes diferenciadament, cadascuna amb el seu calendari propi de tancament, i amb una agilitat millor d´una base de dades pròpia des de Catalunya, 100% actualitzada als afiliats/des de la CGT Catalunya i als col.lectius socials i ateneus que la reben mensualment. Això ens obre la possibiltat d´encartament més endavant a les vora 14.000 persones d´altres publicacions en català, que puguem arribar a impulsar o acords directament als domicilis o entitats, i que la portada que arribi a casa del Catalunya sigui, com la següent una A de simbol de la màxima llibertat, amb accent propi de reflex del pol sindical i social de catalunya i en català, com ja va esdevenir el seu naixement a l´any 1937 , i en tot color.

Al Catalunya 166, de novembre de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

- Editorial:

Cap prohibició, cap límit de decisió

- Tema del mes:

La PACD elabora l’informe “Independents de qui?”

Els camins per no pagar el deute de la Generalitat

El deute de la Generalitat i el negoci dels bons patriòtics

- Treball-economia:

Tria CGT per a lluitar… i Guanyar!

Valoració de CGT de l’EPA del tercer trimestre 2014

Morir treballant

El ferrocarril que defensem

No tots els sindicats som iguals

Ja n’hi ha prou de polítics estafadors

CGT es persona com acusació popular en el cas Bankia

L’escàndol de les targetes opaques i la casta sindical

Fem memòria: la borsa de treball a Sanitat

Pèrdua de drets laborals, explotació i externalització de riscos a Telefònica

Notícies sindicals

- La Tramuntana

Entrevista central: El Centru de Berga, local llibertari: “Probablement som l’entitat de caràcter cultural i social més activa de Berga”

- Sense fronteres:

Retallades de drets i lluita sindical al Marroc

La batalla de Kobane i l’expansió de l’Estat Islàmic

Què hi ha en joc a Kobane?

- Social:

Exclusió també és en femení

Valoració de la Vaga de Totes del #22O

Tercera Fira d’Economia Solidària de Catalunya

L’ONU exigeix a l’Estat espanyol la investigació dels crims del franquisme

Article d’opinió de Toni Àlvarez

- Dinamita de cervell:

Procés Embat, per la construcció de l’anarquisme social i organitzat

Per on començar?

Pi i Margall i les idees federalistes

Martín Escudero, Antonio (1895-1937): “El Durruti de la Cerdanya” (1)

Agenda 2015 pel centenari de Quico Sabaté

Recepta de cuina

Llibres: BULTACO. Del mito a la realidad (1958-1983) / Somos el 99%

Revistes

Article d’opinió d’Artur Sardà

- Entrevista contraportada:

Marc Serena, periodista: “La colonització religiosa de l’Àfrica és a la base de la persecució de la diversitat sexual”

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 166 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/11/pdf166.pdf

http://issuu.com/cgtcatalunya/docs/catalunya_166/1

Més informació:

- WEB REVISTA CATALUNYA

- TWITTER REVISTA CATALUNYA

P.-S.