Reflexions llibertàries sobre el dret a decidir: Jose Luis Carretero , Quim garreta i multireferèndum
Com individus que rebutgem l’ESTAT hauríem de dir no a la primera pregunta, però això significa que si no volem modificar res, indirectament estem dient que el que tenim i tal com estem ja ens va bé. No es veritat!.
A mes si diem NO a la primera pregunta no podem dir SI a la segona qüestió, i això si que es contradictori amb el nostre pensament. Perquè la independència, sinònim d’autodeterminació, a qualsevol nivell es preferible a la dependència, segons el nostre presumible ideari.
Per altra banda si diem que SI a la primera pregunta, és a dir a que Catalunya sigui un estat, potser sortirem de la UE cosa que molts dels nostres idealistes pensadors reclamen i demanen. Tanmateix també s’obra un període convuls que per una facció del nostre entorn ja li va bé, tot dient que quan mes mullader, millor.
També altres poden, podem pensar, que si s’ha de construir de nou, poder tenim la oportunitat de ficar cullerada de tal mena que potser millor construïm una forma de administrar i gestionar el públic adequadament a la nostra manera de fer i pensar.
Si a mes d’estat volem Independència i s’aconsegueix, aquesta independència ens pot portar mes enllà de tot plegat i pot ser una nova via de relació entre iguals (que bonic seria).
Jo estic a favor de dir SI a las dues preguntes, no perquè estigui d’acord en un nou estat, si no perquè posa en entredit un estat tan monolític com el estat espanyol. Hi haurà mes d’un que dirà allò de que els invents ni amb gasosa, però jo estic en que cal innovar i fer un pas endavant, a mes d’aquesta manera de ben segur que tornarem a donar la raó als nostres precursors que com el Noi del Sucre ja va dir a Madrid el que passaria si fóssim independents.
* Quim Garreta és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona
Reflexions Llibertàries sobre el dret a decidir
Els catalans, sembla ser, volen decidir el seu futur. I per a alguns això no és un problema, sinó una amenaça. Per a uns altres la qüestió no està aquí, sinó en els límits estrets que, a dreta o esquerra, en castellà o en català, se li imposen a aquesta exigència democràtica fonamental: el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir l’arquitectura institucional que els envolta.
Què podem pensar nosaltres respecte al dret a decidir dels catalans, bascos, lapons o segovians? Indubtablement, el mateix que ha rondat sempre per les ments dels progressistes, i encara llibertaris, de totes les èpoques: que la gent té dret a exercir la seva autonomia, a viure les seves tradicions (les que no siguin antisocials i no es fonamentin en l’explotació o opressió dels altres), a construir i defensar la seva nació (sempre que no s’entengui la mateixa com una maquinària d’agressió per a la resta de pobles circumdants o per a les minories internes, o com una simple pantalla per a salvaguardar el poder del gran capital local o transnacional). A prendre decisions democràtiques, en definitiva, sobre allò que li afecta.
Però no ens enganyem: un autèntic dret a decidir també té les seves exigències profundes i les seves conseqüències pràctiques concretes, que no són menors. Exigències, perquè qui pot el més (construir una nació), ha de poder també el menys (decidir què fer, com funcionar, en tots els aspectes de la vida: en el laboral i en el local, així com en el cultural i l’individual).
Un suposat dret a decidir que no respecti els àmbits d’autonomia i autogestió dels subjectes que l’exerceixen, que no abasti a eleccions pràctiques reals (com la del manteniment en organitzacions supranacionals, la realització de retallades en els serveis públics o la instrumentació de la política econòmica), que es limiti a l’erecció de fronteres i a l’aixecament de banderes mantenint l’essència partitocràtica i elitista d’un règim polític de democràcia limitada, ni és dret a decidir ni és res.
Per a tenir dret a decidir, doncs, cal poder efectuar les eleccions sobre una cosa més que sobre quina és la fracció de la classe dirigent que va a manar-nos, o en quin idioma ho farà. Cal construir una institucionalitat realment democràtica que vagi més enllà dels límits del purament representatiu o, millor dit, de la pura representació de democràcia que aquí, com a Atenes, a Barcelona com a Segòvia, embolica els anhels populars en un núvol tòxic de partitocràcia, oligarquies econòmiques i portes giratòries entre el poder financer i el control polític de la vida real.
I a més, clar, estan les exigències concretes de la situació concreta. Una situació en la qual els països perifèrics de l’Europa devastada per la crisi enfronten les draconianes dinàmiques neo-imperials de les oligarquies financeres del nord i l’assalt immisericorde dels fons i inversors institucionals globals. Una situació que imposa confluències, aliances, fronts.
No és aquest un món per a gents aïllades. Per a decidir quedar-se solament a la mercè dels taurons del capital i les borses internacionals. Si es vol tenir dret a decidir una cosa substancial, aquí i ara, i no en una situació abstracta, ideal o fantasmal, caldrà confluir amb altres pobles d’Europa, del Mediterrani, del món. Només un projecte global pot crear el paraigua per a poder decidir amb garanties que serveixi per a alguna cosa. Només una aliança el bastant àmplia de pobles i classes populars pot aixecar les salvaguardes necessàries per a evitar desmembraments violents, el control de qui prefereix dominar per separat als actors subalterns, l’emergència de poders inassolibles per als petits dividits.
Espanyola, ibèrica, mediterrània, europea? Federal, confederal, d’un tipus nou? Això també cal decidir-lo, i caldrà dialogar sobre això. Qui escriu aquestes línies ho fa des de Madrid, des del cor de Castella, des de la capital del Regne d’Espanya. Les seves paraules poden estar tenyides del centralisme ambient, o inspirades per l’efecte il·lusori de la imatge espectacular de realitats que no viu en detall. Però la seva identificació nacional es construeix amb els vímets del pensament llibertari i del republicanisme pi-i-margallià i socialitzant: el projecte d’una Espanya plural, federal, autogestionaria, oberta, iberista i mediterrània, llatina i solidària amb tots els pobles del globus.
No obstant això, això és una cosa que hem de decidir. Perquè la lliure federació pressuposa aquest mateix dret, el dret a decidir sobre el que els afecta, per a tots i cadascun dels subjectes socials. Però a decidir, també, federar-se o no, compartir o no. Tinguem clar, no obstant això, que només la ferma aliança dels pobles embarcats en un radical aprofundiment democràtic podrà enfrontar i derrotar al capitalisme global i a les seves xarxes transnacionals de poder.
En realitat, en aquest món convuls, tots i totes volem decidir.
QUÈ ÉS MULTIREFERÈNDUM?
Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap una democràcia creixent i directa.
>> Referèndum múltiple i autoorganitzat
Promovem un referèndum popular que permeti debatre i decidir en una mateixa convocatòria sobre diverses qüestions d’interès públic i d’impacte sobre les condicions de vida i llibertats col·lectives. S’origina des del teixit associatiu del país i demana cooperació a totes les persones i entitats que vulguin participar en la seva organització. Reivindica les capacitats humanes per prendre acords directes sobre qüestions comunes.
>> A partir d’ILP bloquejades i obert a d’altres temes d’actualitat
Volem facilitar el desbloqueig d’algunes de les ILP que han estat aturades o desvirtuades en les institucions polítiques. Així, en el procés de definició de les preguntes hi tindran especial protagonisme les comissions promotores d’ILP rebutjades. En segon terme, la convocatòria resta oberta a temàtiques d’actualitat que siguin proposades per col·lectius implicats en elles.
>> En les proximitats de les eleccions europees de 2014
Les eleccions europees són una bona ocasió per endegar aquesta reivindicació de democràcia directa i de proximitat. Així la votació es durà a terme en els dies previs i fins a la mateixa data de les eleccions europees de 25 de maig de 2014. Es preveu que la campanya de divulgació de la iniciativa i els diferents debats que la composin puguin desenvolupar-se també al llarg dels mesos previs.
>> Vot electrònic i presencial
Es podrà votar a través de la web www.multireferendum.cat o bé de forma presencial en els diferents punts que s’habilitaran arreu del territori.
>> Eina de futurs
Per tirar endavant la proposta cultivarem un conjunt de pràctiques i col·laboracions que potenciïn al màxim el debat i la participació directa. Volem que aquest esforç faciliti posteriors convocatòries amb altres temàtiques, fins i tot en altres escales com la local. Per això, definirem el multireferèndum com una eina de futur, al servei d’una xarxa que segueixi teixint l’hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Sempre partint dels principis de justícia social i ambiental.
>> Cooperació concreta
La convocatòria és una proposta de cooperació concreta i sense pretensió d’exercir cap mena d’unificació posterior de les persones i organitzacions participants. Al contrari, es vol potenciar el caràcter particular i l’autonomia de les temàtiques incloses, de les entitats promotores i de les campanyes de debat relacionades amb cada pregunta.
>> Formes de participació
Resta pendent definir quins graus de col·laboració i quines formes d’adhesió es proposen a les organitzacions i persones participants, en aquesta fase, es demana suports inicials a la proposta i es crida a participar de la seva construcció i expansió.
Arrel
L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava l’admissió a debat de la ILP sobre cultius i aliments transgènics tot i que la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havia recollit 105.000 signatures i tenia el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques. Abans i després d’aquesta, altres ILP han estat avortades o desvirtuades després d’acreditar àmpliament els suports necessaris.
Les lleis catalanes de consultes (no vinculants)
La Llei 4/2010 de consultes per via de referèndum del Parlament de Catalunya no permet sotmetre directament a referèndum les ILP admeses a tràmit i rebutjades pel Ple del Parlament. Aquesta llei sí que possibilita promoure consultes per iniciativa popular, prèvia autorització de l’Estat i mitjançant la recollida de signatures, però sense que siguin vinculants. En l’actualitat, el Parlament de Catalunya està tramitant una nova llei de consultes no referendatàries que tampoc fa vinculants els resultats.
Tornabous
Prop del solstici de 2013, la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem coincidien en la voluntat de sotmetre a referèndum les tècniques del fracking i els transgènics al principat de Catalunya. En una assemblea celebrada a Tornabous (Urgell), es constatava l’absència de formes de decisió directa en problemàtiques d’interès públic. També es reconeixien les dificultats de promoure una consulta a tot el territori únicament des del propi col·lectiu. D’aquestes reflexions va sortir la idea de compartir amb altres grups la realització d’una consulta multitemàtica que s’està definint a partir dels anteriors punts.
>>> Més informació a:
http://multireferendum.cat/
Editorial:
