Objectiu Shambhala

L’ANC ha obert un debat intern. Vull compartir les quatre idees que entenc centrals:

1. “De l’independentisme al republicanisme”… almenys compto tres periodistes (Miró, Soler i Ferraiuolo) que han fet servir aquesta mateixa frase. L’objectiu més actual crec que és el de passar al republicanisme amb els del dret a decidir. Amb els de les terceres vies que acceptin la ruptura amb el règim del 78.

2. No crec que calgui pretendre ampliar la base de l’ANC. Possiblement no farem més independentistes (llevat que Rajoy no faci un ‘superesforç’ ajudant-nos). Els no independentistes però no centralistes ja estan articulats políticament. El propòsit de l’ANC hauria de ser pactar-hi d’igual a igual; no el de considerar-los ‘indecisos’ que hem d’incorporar a la base social pròpia. Per això crec que hem de pactar almenys amb Barcelona en Comú… que té una base popular articulada com l’ANC i que arriba als barris on l’independentisme punxa. Té la base que ens falta i que no els arribarem a articular.

3. Hem de coconvocar una plataforma popular -no més la Taula de Forces Polítiques i Socials- per elaborar la constitució de la república catalana. Coconvocar-la almenys les forces polítiques del dret a decidir -en especial BComú- i les organitzacions socials. El paper de l’ANC hauria de ser defensar la transversalitat de la seva base, és a dir, que no es despengin les sensibilitats més de dretes.

4. Segurament amb les forces polítiques del dret a decidir hem d’acordar uns mínims polítics: possiblement cal refrendar la llei de desconnexió, abans de convocar parlament constituent que aprovi la nova constitució i convoqui a refrendar-la. Seria un altre ‘9N’ el 2016, però amb un sí o un no a la república catalana i passant del TC. Pactant això segurament cal canviar el full de ruta, acceptant avançar un primer referèndum, acceptant una república sobirana però fraternal -tant fraternal com calgui amb els altres pobles d’Espanya- i a canvi de no supeditació a la política espanyola.