Abans, quan algú havia d’estudiar, necessitava un mestre. I també, de vegades, un llibre. O més d’un. Per la seua part, li calia esforç, paciència i voluntat. Hi havia coses que tothom tenia clar que eren importants. I a tots els semblava que valia la pena aprendre. NO fa tant, cap als anys cinquanta del
Des de fa temps em crida l’atenció l’evolució del pensament polític d’algunes persones. Tal i com van envellint, les seues posicions varien des d’allò que s’anomena “l’extrema esquerra” fins a la dreta més dreta. Així, ens trobem a Josep Piqué, que va començar la seua carrera política a la Lliga Comunista Revolucionària i va anar
Ja han començat a canviar coses, a Catalunya. I d’aquelles que es veuen fins i tot des de fora. Quan han aparegut les declaracions de l’ex-conseller Baiget, podia semblar que s’obria una via d’aigua al govern de la Generalitat. I quan, hores més tard, l’home s’ha refermat en les seues opinions posant el “patrimoni” al
Ja fa temps que els ciutadans ens queixem. I de moltes coses, ho fem amb motius. No ens sembla bé que la bombolla especulativa que va enfonsar els bancs s’hagués de pagar amb els estalvis dels ciutadans i la vidriola dels jubilats i pensionistes. I hem reclamat, i ens han promès i ens han ignorat.
Des de fa molts anys, a l’Estat Espanyol, de l’Ensenyament en diuen Educació. I la paraula és important. Perquè en aquest estat nostre, els alumnes van els mateixos anys (o més) a l’escola que a la resta dels països europeus. Però en acabar el seu període “educatiu” cada vegada estan menys preparats. I no només
Ahir em vaig trobar un missatge al meu mur del Facebook. I era d’aquells que t’omplen de satisfacció. Era de Joan Pla, per a dir-me que acabava de llegir una novel·la meua, “L’any de l’herba sana” i que li havia agradat; fins i tot que l’havia emocionat. Joan Pla és un dels nostres grans autors.
Ara fa uns pocs dies, s’ha conegut una notícia força interessant. Una família de Barcelona ha llogat un pis de la seua propietat. I ho ha fet a través d’una agència d’aquestes virtuals. El cas és que l’ha llogat per 950 euros al mes a una persona de nacionalitat russa i xilena. El cas és
Els nacionalistes espanyols, que es pensen que són patriotes i que els nacionalistes són els altres, cada dia que passa sembla que perden una mica més el món de vista. Fins fa un parell d’anys, ignoraven les immenses manifestacions dels catalans demanant la independència. Després, van començar a respondre, però al principi amb intervencions que
Al poder que ens mana, hi ha una cosa que li molesta. i molt. Fins i tot m’atreviria a dir que li té por. La societat civil. Per això es tracta de destruir-la per tots els mitjans possibles. Perquè quan la informació arriba a la gent des d’una font propera, o quan les persones es
Quan es va fer la presentació dels premis literaris “Vila d’Almassora”, aquest any es va decidir que l’acte fora una mica més animat que de normal. Abans, els premiats anaven a l’Ajuntament, on l’alcalde ens havia convidat i ens esperava també “la Premsa”. Recorde jo que l’any 2009, perquè jo vaig guanyar el premi l’any
Aquest cap de setmana, el PSOE celebra un congrés. Per esbrinar per on caldrà tirar d’ara endavant. I, de sobte, s’han adonat que hi ha un problema gros, en el seu estat. Una part molt important, de fet la que més contribueix econòmicament al seu sosteniment, se’n va. Farà un referèndum d’ací a 105 dies
Sembla que un dels darrers recursos que tracta d’utilitzar l’Estat espanyol en contra de Catalunya és el recurs de la por. Es tracta d’atemorir a la població. Uns ciutadans als quals se suposa ignorants en grau superlatiu. Fallides les amenaces segons les quals Catalunya acabaria fora d’Europa, de qualsevol mena d’ajut i vagant per l’espai
Avui m’he assabentat que la Conselleria de Sanitat del País Valencià ha sancionat una treballadora del centre de salut de Castelló de la Ribera que va increpar una pacient pel fet de parlar Valencià. En aquest cas, cosa extraordinària, hi ha hagut sanció. Però és que hi ha molts casos semblants. Forces de seguretat, funcionaris
Ara li toca a Francisco Martínez. El qui va ser mà dreta de Carlos Fabra en la diputació de Castelló. El qui va ser alcalde de Vall d’Alba. El mateix que va aconseguir que, al seu poble, el supermercat de la família no tinga competència de cap cadena. Ni tan sols de Mercadona. Ara, la
En només una setmana, han passat tantes coses que semblen mentida. Per començar, ha desaparegut el Banco Popular. Literalment. Els seus accionistes ho han perdut tot. El qui fou el tercer banc de l’estat, el banc de l’OPUS (deien) s’ha enfonsat sense remei i ara l’ha comprat el Santander per un sol euro (per protegir