Els nacionalistes espanyols, que es pensen que són patriotes i que els nacionalistes són els altres, cada dia que passa sembla que perden una mica més el món de vista. Fins fa un parell d’anys, ignoraven les immenses manifestacions dels catalans demanant la independència. Després, van començar a respondre, però al principi amb intervencions que demostraven el seu desconeixement de tot plegat. Per exemple, aquella de “si us feu independents, en quina lliga jugarà el Barça?”. Més endavant, ja van començar amb les amenaces, com aquella mítica del 8N, quan Mariano Rajoy, en persona, va afirmar que l’endemà no votaria ningú. L’endemà, van començar a posar greix a la nafra. Els comentaris anaven des del “no té cap importància” fins el “la major part dels catalans no ha votat”.
Però de tot això ja ha passat molt temps. I encara més coses. De fet, des de fa més d’un any, el nou president, Carles Puigdemont, va anunciar allò dels divuit mesos. I des d’aquell moment, els pals a les rodes s’han multiplicat. S’ha enviat a judici a càrrecs electes per presumptes delictes d’opinió en seu parlamentària. Per licitar urnes. S’han recorregut tota mena de decisions. Des de tractar de boicotar l’acció exterior de la Generalitat fins a tractar d’impedir la contractació de mossos d’esquadra. Des de conspirar (amb molt poca traça, la veritat) per tal d’enfonsar tot aquell que puga semblar independentista fins a pressionar Andorra i la seua banca per trencar el secret bancari. Des de minimitzar els delictes de qualsevol corrupte a canvi que aquest malparle dels independentistes fins a inventar-se acusacions falses contra tot aquell que els semblava que els podia interessar. Fins i tot, segons l’exministre d’afers exteriors, senyor Margallo, s’han adquirit deutes “elevats” amb altres països a canvi de declaracions més o menys favorables a la independència de Catalunya.
Curiosament, han anat passant els mesos i el projecte de la Generalitat de celebrar un referèndum vinculant per tal de conèixer la intenció del poble de Catalunya sobre el seu futur continua endavant. No sembla que els plans del govern de l’Estat Espanyol vagen tan bé, que ells prou feina tenen evitant els nombrosos judicis que els van esquitxant. Així, han hagut de començar una fase d’amenaces que no semblen fàcils de complir contra tothom: polítics, càrrecs electes, funcionaris, voluntaris, empreses… Tot salpebrat per uns mitjans de comunicació que, fora de Castella i assimilats, sembla que no segueix gairebé ningú. I que, cada dia que passa, la diuen més grossa.
Pel camí, els ha desaparegut un dels seus bancs històrics. El tribunal d’Estrasburg ha condemnat Espanya per la inhabilitació del president del parlament basc, el deute ha sobrepassat, oficialment, el 100% del PIB i, per no haver, no hi ha ni pressuposts per al 2017. El ministre d’hisenda ha de reconèixer que va propiciar una amnistia fiscal per als rics mentre els pobres eren desnonats i tants i tants escàndols que continuen com si res.
Però ells estan desesperats. Perquè la data del referèndum està a tocar. A cent dies justs, des d’avui. I no troben la manera d’aturar-la. Així que ara ja busquen allà on està clar que no n’hi ha. Mentre al País Valencià han de veure com, gràcies als seus propis arguments es desconcerten línies de batxillerat per baixa demanda i per estalviar uns diners que l’administració central no paga, la policia continua investigant tot allò que li sembla sospitós. I ara ha trobat que “Mar i Cel” l’espectacle de Dagoll Dagom, basat en una obra d’Àngel Guimerà, conté lloances a Al·là i incitacions a l’odi. Finalment, sembla que s’han adonat que no. Que no es lloa el terrorisme, allà. D’això se’n diu perdre el món de vista. Sembla que continuaran cometent errades. I segurament grosses.
Amagats als seus caus daurats i hermètics, aquells que porten tants anys vivint de la suor de tots nosaltres, deuen cercar alguna mena d’estratègia que els permeta conservar la joia de la corona; el record dels besavis i Cuba els ha de neguitejar, però.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!