Al poder que ens mana, hi ha una cosa que li molesta. i molt. Fins i tot m’atreviria a dir que li té por. La societat civil. Per això es tracta de destruir-la per tots els mitjans possibles. Perquè quan la informació arriba a la gent des d’una font propera, o quan les persones es poden ajuntar per tal de demanar qualsevol cosa que tenen molt clar que les beneficia, és molt difícil convèncer aquestes persones que no tenen la raó que tenen.
Recorde jo que, fa molts anys, el veïnat es reunia a l’estiu per a prendre la fresca en grup als carrers. Es feien grans rogles a la porta d’alguna veïna. En aquelles reunions, també circulava la informació que cadascú havia recollit al llarg del dia. S’explicava qui estava malalt, qui s’havia mort, si hi havia algun conflicte entre aquesta o aquella família o si les taronges anirien millor o pitjor la propera temporada.
Tanmateix, hi ha societats dedicades a determinades activitats, però que en realitat han actuat com a aglutinadors d’una societat civil. Des de les societats musicals al País Valencià, o d’altres amb caire oficialment religiós, com els Lluïsos a ciutats com Vila-real o Almassora, als centres excursionistes al Principat. I tantes i tantes associacions que es dediquen a qualsevol activitat. Des de les acampades per a xiquets fins els clubs esportius de qualsevol esport. Des de la natació fins el bàsquet. des de l’handbol fins on vulgueu.
Totes aquestes associacions fan societat civil. i estableixen vincles entre els veïns d’un poble o ciutat. O d’un barri. O de moltes ciutats i pobles. I, al mateix temps que fan circular la música, la competició o qualsevol activitat, fan circular les relacions personals, les idees, les novetats, les queixes, les notícies i la solidaritat. I tot això, relativament fora del control de les autoritats.
Per tant, aquesta societat civil sempre ha sigut més o menys discretament combatuda pel poder. Des de sempre, s’han tractat de promoure els valors de l’individualisme. Uns valors que ara semblen triomfar amb l’omnipresència dels aparells electrònics. Ara, tothom s’informa a través del mòbil, de la tauleta o, com a mínim, de la pantalla d’un ordinador. I, quan el poder es pensava que ja ho havia aconseguit, li han esclatat les xarxes socials. I, de sobte, s’ha fet evident que els mitjans de comunicació clàssics, des dels diaris fins les televisions, no recullen nova audiència, mentre que bona part de la que ja tenien se’ls en va. I que la informació circula molt més ràpidament que mai ho ha fet. Fins i tot hi ha problemes amb els algorismes que es fan servir per tal d’impulsar-nos a fer allò que “hem de fer”. Tots sabem que hi ha grans empreses que tenen molta informació sobre cadascú de nosaltres. Tan bon punt compreu, per exemple, un bitllet d’avió per internet, no patiu que us bombardejaran amb anuncis de vols, viatges i llocs interessants per a conèixer. Malgrat això, no aconsegueixen que fem el que els agradaria. Al menys, de moment. Es veu que el comportament dels individus és més complex que no es pensaven.
I, darrerament, a casa nostra, especialment al País Valencià, amb la desaparició dels mitjans de comunicació propis i amb un nou govern que encara no ha sigut capaç de retornar-nos-en cap, han aparegut tot d’associacions culturals que vertebren la societat, des del nord fins el sud. Ens hem hagut d’espavilar. Des de les filaes de moros, que ja s’han estès fins les comarques de Castelló, fins el Tempir, que defensa i promou el Valencià a les comarques del Sud. I amb l’orgull de saber que es defensa una riquesa a la qual cap persona mínimament intel·ligent es plantejaria mai renunciar. Des de les associacions que promouen les danses tradicionals fins a les filatèliques. Per no parlar de les de veïns. Mantindre i eixamplar aquesta societat civil és fonamental, per a la nostra supervivència com a poble i com a societat. Perquè allà, les informacions o els problemes es comparteixen amb persones properes. Per això des del poder s’intenta i s’intentarà desvertebrar aquesta xarxa que ara mateix està creixent. I que de tanta utilitat ha segut en els anys més difícils. Des de Escola Valenciana fins la darrera associació de mares i pares d’una escola.
Per tant, i pel nostre propi interès, hem de protegir i reforçar la nostra societat civil. És una garantia de salut per a nosaltres i les nostres famílies. Ens assegura una bona protecció davant d’uns poders que pretenen arribar allà on no deuen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!