El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

3 de novembre de 2012
Països Catalans -general
0 comentaris

Correllengua 2012: tothom a Perpinyà!

El dissabte 10 de novembre proper, la Comissió 7 de novembre organitza l’acte commemoratiu del Tractat dels Pirineus, que, un any més, es fa coincidir amb l’acte de cloenda del Correllengua.

Personalment, ha estat un Correllengua intens, com potser no ho havia estat des de feia anys, i segurament producte del bullit en què viu la societat catalana. He ajudat a organitzar el Correllengua de Mataró, he fet xerrades i debats a Badalona, a Mataró, a Arenys de Munt i demà, si el temps ho permet, a Sant Pol de Mar… En el text de l’apunt faré esment dels continguts d’aquestes intervencions, certament diverses, però que sobre les quals sobrevolava aquest nou horitzó per al poble català.

I, justament, en aquest nou horitzó, no ens podem deixar pel camí, si més no sense intentar-ho, la resta dels catalans. En aquest sentit, us recomano aquest article de l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, que hauria de fer pensar a molts sud-catalans. També hauríem de recordar els molts nord-catalans que tenen pares o avis del sud i que aquests dies estan demanant la nacionalitat espanyola -ara per ara és l’única solució- (o la doble nacionalitat, per dir-ho més adequadament) per poder votar a la Catalunya del Sud, especialment quan hi hagi, se suposa, la possibilitat d’exercir el dret a decidir…

Efectivament, ha estat un Correllengua intens. Vaig començar aquest mes llarg d’activitats amb la participació al debat de M1TV (la televisió de Mataró i el Maresme), que tradicionalment, encapçala els actes del Corrrellengua mataroní. El títol del debat no podia ser més clar: L’ofensiva contra el català a l’ensenyament (a tots els territoris de parla catalana que depenen de l’Estat espanyol). Vaig tenir la sort de tenir com a companys de tertúlia: Toni Trobat, de l’Obra Cultural Balear; Vicent Marçà, d’Escola Valenciana; Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga; i Miquel Àngel Essomba, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. El debat va servir per poder explicar els diversos atacs que està patint la nostra llengua als centres educatius del nostre país, a voltes per l’acció política del PP (que governa al País Valencià, a les Illes i a l’Aragó), que sembla que vol desfer tot el que s’havia aconseguit fins ara, a voltes per sentències judicials que emanen de la dura sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (que, cal recordar-ho, va ser també el PP el qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat).

Gràcies a l’empenta de la incombustible Dolors Sabater, l’endemà vaig participar en la conferència de l’acte d’obertura del Correllengua a Badalona, amb la conferència Els Països Catalans i la llengua, 50 anys després de llibre: Nosaltres el Valencians, de Joan Fuster, conjuntament amb Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua. En l’acte també es va inaugurar l’exposició Joan Fuster una biografia visual (1922-1992), que durant tot el mes ha estat visitable per a les escoles de la ciutat. Parlar, sobretot, del País Valencià de Fuster, parlar d’aquest gran homenot de la nostra cultura, del seu paper clau en la difusió del terme Països Catalans, de les misèries i de les virtuts del nostre sud va ser un autèntic plaer, sobretot per la presència entre el públic de professors valencians, les aportacions dels quals van servir per acabar d’aprofundir en el tema.

Amb motiu del CORRELLENGUA 2012 d’Arenys de Munt, el divendres 26 d’octubre proppasat, a Can Borrell, l’amic Xavier Miitjà em va demanar que fes la conferència: “Estat propi, llengua i nació al segle XXI”. Feria un mes, o un mes i mig, que m’ho havia demanat, i poc em pensava aleshores (ingenu de mi) que el tema arribaria a despertar les passions que ha despertat. Per això no em va estranyar que m’aparagués en l’anunci a internet de la conferència el subtítol: “El català haurà de ser l’única llengua oficial, quan tinguem un estat propi? Quin “estatus” haurà de tenir el castellà?”, tot i que no era ben bé el que havíem pactat pel telèfon…

Sigui com sigui, i per no decebre un auditori relativament nombrós pel que són aquestes xerrades, vaig intentar explicar la meva opinió sobre el tema, encara que era conscient que la majoria de forces polítiques dites sobiranistes aposten per fer del castellà llengua oficial de Catalunya, cosa la qual, amb els matisos que es vulguin, no comparteixo. A la xerrada vaig exposar per què penso que la independència pot ser bona per al català; vam veure alguns casos (positius i negatius) de països que han aconseguit recentment la independència i que han oficialitatzat o no la seva antiga llengua dominant (el rus): Estònia, Letònia, Ucraïna i Bielorússia; i, finalment, vaig exposar quina hauria de ser la gestió de les llengües en una futura Catalunya independent…

I, finalment, demà a Sant Pol de Mar, que, a iniciativa d’un jove de la població, David Hernàndez, del qual ben segur que sentirem a parlar, en una matinal plena d’activitats, conjuntament amb dues persones de les Illes i del País Valencià, parlarem de la situació de la llengua als diversos territoris catalans… 

El tema de la llengua no s’acaba mai… (ni segurament quan siguem independents…). 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!