Aquest diumenge, com cada primer diumenge de mes, la plaça de la Font de Tarragona va tornar a servir de marc per a una edició de Paraules per la Pau. L’acte, al voltant de l’art i la poesia i contra el militarisme, serveix de primer lloc de repartiment del full que ja és revista “Paraules
Avui s’estrena a Madrid un documental de Valentí Figueres sobre Cipriano Mera que caldrà veure. És una col·laboració de la Fundació Salvador Seguí (CGT), Solidaritat Obrera i la CNT-AIT, encara que sembli impossible. Podeu llegir-ne més informació aquí.
Aquests són els actes. Per donar sense vendre’ls. La cosa continua endavant i creixent.
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Es veu que una colla de diaris principatins han fet un editorial conjunt en defensa de l’Estatut que va sortir de la
El Jordi Casadevall reprèn al seu bloc, avui, un debat que vam obrir fa uns dies. Diu això i jo li responc que:“Anem apamant el tema. Que el llenguatge és reflex de la societat que l’utilitza i el crea és fora de dubte. De la mateixa manera, canviar el llenguatge sense canviar la societat que
“El Punt” es queda l’”Avui” i esperem que el dignifiqui. De fet, no els costarà massa ara que ja no hi ha el Sostres, que se n’ha anat a escriure per a l’Arcadi Espada. I encara hi ha qui no ho entén. La dreta regionalista principatina sempre, entre classe i nació, ha triat la classe
Amb Llunàtics vam tocar uns quants cops amb Pixamandúrries i vam coincidir plenament en la part musical amb el seu disc (casset) “L’any dels gossos”. No sé què se’n deu haver fet d’ells però recordo que amb el guitarra ens vam trobar a Chiapas, en zona zapatista.
“Si un home passeja pel bosc per amor als arbres serà considerat un mandrós, però si es passa tot el dia dedicat a especular, tallant els arbres i deixant la terra erma se’l tindrà per un ciutadà laboriós i emprenedor. Com si l’únic interès que una ciutat pogués tenir pels seus arbres fos tallar-los”. Walden
Porto entre mans una sèrie de coses que m’estan despertant el cap i tota la resta.D’una banda, abans del 31 de desembre sortirà el llibre de la Infectació, que recollirà més de cinquanta articles de dones i homes pertanyents a molt diversos moviments socials dels Països Catalans que es van afegir a l’experiència de pensar
“No hi ha desig més natural que el desig de coneixement. Assagem tots els mitjans que ens hi poden portar. Quan la raó ens falta, fem servir l’experiència: Per varios usus artem experientia fecit: Exemplo monstrante viam, que és un mitjà més feble i menys digne; però la veritat és una cosa tan gran
“La covardia intel·lectual ha esdevingut la veritable disciplina olímpica dels nostres temps“, Jean Baudrillard Diuen que Jean Baudrillard va morir el 6 de març del 2007 i sembla ser que no és un simulacre. Havia nascut el 1929 a Reïms i va desenvolupar un tasca de primera línia en els camps de la sociologia i,
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Des de la setmana passada, a l’Ateneu Llibertari Alomà té lloc un cicle de xerrades de memòria llibertària organitzades per l’associació Memòria
Demà dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrarà a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona l’Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (el Catllar, 1909; Tarragona, 1993). Durant l’acte, es presentarà “Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, publicat per Arola
S’ha mort l’Eladio, d’un atac de cor mentre dormia. I només podem prémer els punys i recordar. Que qui era l’Eladio? Doncs un militant confederal, de la CGT, de Valladolid i ciutadà del món, en majúscules, un treballador llibertari, ferroviari, del tren i dels mil transports que va arribar a utilitzar per ser aquí i
El “Catalunya” 111 ja és a les cases de la gent, als ateneus, a les biblioteques, als casals, als locals sinsicals i a Internet. El podeu mirar o descarregar aquí.