Prendre la paraula
jordimartifont
Dijous, homenatge a Josep Alomà
celebrarà a la Sala
Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona l’Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (el Catllar,
1909; Tarragona, 1993). Durant l’acte, es presentarà “Una
Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, publicat per Arola Editors.
L’ autor del mateix n’ és Ramon Gras i Alomà, nét del protagonista i autor d’
un treball de recerca sobre el seu avi que fou el punt de partida del llibre.
Durant el transcurs de la celebració s’exhibirà el documental “Alomà”, del
mateix autor. “Alomà” es distribuirà amb el llibre publicat per Arola.
La importància d’aquest acte és fora de cap dubte per tal de recuperar la memòria d’un moviment i d’un persona que en formà part, però més enllà d’això, l’acte és un pas més en la recuperació d’una part de la història de Tarragona i dels Països Catalans que a alguns els ha anat molt i molt bé que s’esborrés. No se n’han sortit.
Josep Alomà fou primer tinent d’
alcalde de l’ Ajuntament de Tarragona durant la guerra civil. Durant el mateix
període exercí de Conseller de Cultura (on cal remarcar la intensa promoció del
teatre, el cinema, l’ esport, les belles arts i la música entre les classes
populars) i fou el director del Diari de Tarragona (portantveu de la CNT-FAI). De formació bàsicament
autodidacta, complementà la mateixa titulant-se com a mestre de la República durant els
anys 30, i destacà com a president del Consell de l’ Escola Nova Unificada a
Tarragona, on impulsà la pedagogia revolucionària hereva de Ferrer i Guàrdia.
Mercès a la seva actuació nombroses
persones perseguides per la repressió a la rereguarda republicana pogueren
salvar la vida, entre elles nombrosos sacerdots (Mn Ritort, Mn Esteve, Mn. Parera, Mn Batlle…)
i liderà la conservació del Patrimoni de la província de Tarragona. En aquest
sentit destaquen que pogué evitar amb la seva actuació personal el saqueig dels
monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus així com el de la Catedral de Tarragona,
amb risc de la pròpia vida.
Posteriorment fou Comissari de
Companyia al front de Baza (Granada) i cap de Propaganda de l’Exèrcit del Sud,
a l’Estat Major d’ Andalusia.
Finalitzada la guerra, estigué reclòs
en 3 camps de concentració franquistes abans de ser empresonat al Castell de
Pilats i condemnat a mort per “rebelión militar”. Els seus germans Pau i Jaume
moriren com a conseqüència de la repressió de la dictadura a l’ immediata
postguerra.
Commutada la pena pel seu comportament
humanitari durant la guerra, romangué llargs anys empresonat i
posteriorment fou desterrat de
Catalunya, on no pogué retornar fins a finals de la dècada dels seixanta.
Durant la Transició política, s’
obrí un procés de restitució de les personalitats represaliades per la
dictadura, i Alomà no en fou una excepció. Es negà a acceptar la Medalla d’ Or de la Ciutat, doncs argumentava
que simplement havia actuat en consciència i les autoritats locals hagueren de
desplaçar-se al seu domicili per entregar-li la mateixa.
Tarragona el 9 de maig de 1993.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!