Prendre la paraula
jordimartifont
Porto entre mans una sèrie de coses que m’estan despertant el cap i tota la resta.
D’una banda, abans del 31 de desembre sortirà el llibre de la Infectació, que recollirà més de cinquanta articles de dones i homes pertanyents a molt diversos moviments socials dels Països Catalans que es van afegir a l’experiència de pensar les barreges, coincidències o diferències d’unes i altres al segle XXI des de les pàgines de la Directa al llarg de tot un any en una columna que jo coordinava amb l’inestimable suport i a vegades la feinada immensa de la Laia.
D’una altra, el meu segon llibre continua estancat esperant que li doni l’empenta definitiva. Ara ja té nom, això sí, i es dirà “On hi càpiguen tots els mons…”. Si no hi ha canvis sortirà a l’Editorial Riublanc de Gandia, com el primer. El tercer ni se sap, tot i que també està preparat. I el quart…
Al maig, i d’això ja en parlaré molt més extensament, tornaré a pujar a un escenari a cantar, en aquest cas una obra complexa i molt innovadora musicalment parlant que recrearà l’Odissea d’Homer amb música electrònica i contemporània, sense deixar el hardcore de banda, és clar. Serà a Móra d’Ebre i hi té molt a veure “L’adolescent de sal” del Biel Mesquida. Jo n’he fet la lletra i fins a aquí puc escriure…
I aquest mes que ve, finalment, arribem a una de les fites que ens vam marcar amb el Col·lectiu Catalunya de CGT quan vam començar l’actual etapa del “Catalunya”. Les Illes i el Principat seran el mateix, finalment. Aquesta mateixa setmana en parlarem una mica més. I el Col·lectiu Catalunya se suïcidarà i renaixerà, com l’au Fènix, rebatejat i tot.
D’una banda, abans del 31 de desembre sortirà el llibre de la Infectació, que recollirà més de cinquanta articles de dones i homes pertanyents a molt diversos moviments socials dels Països Catalans que es van afegir a l’experiència de pensar les barreges, coincidències o diferències d’unes i altres al segle XXI des de les pàgines de la Directa al llarg de tot un any en una columna que jo coordinava amb l’inestimable suport i a vegades la feinada immensa de la Laia.
D’una altra, el meu segon llibre continua estancat esperant que li doni l’empenta definitiva. Ara ja té nom, això sí, i es dirà “On hi càpiguen tots els mons…”. Si no hi ha canvis sortirà a l’Editorial Riublanc de Gandia, com el primer. El tercer ni se sap, tot i que també està preparat. I el quart…
Al maig, i d’això ja en parlaré molt més extensament, tornaré a pujar a un escenari a cantar, en aquest cas una obra complexa i molt innovadora musicalment parlant que recrearà l’Odissea d’Homer amb música electrònica i contemporània, sense deixar el hardcore de banda, és clar. Serà a Móra d’Ebre i hi té molt a veure “L’adolescent de sal” del Biel Mesquida. Jo n’he fet la lletra i fins a aquí puc escriure…
I aquest mes que ve, finalment, arribem a una de les fites que ens vam marcar amb el Col·lectiu Catalunya de CGT quan vam començar l’actual etapa del “Catalunya”. Les Illes i el Principat seran el mateix, finalment. Aquesta mateixa setmana en parlarem una mica més. I el Col·lectiu Catalunya se suïcidarà i renaixerà, com l’au Fènix, rebatejat i tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tots aquests nous/bons projectes!
ep! això si que no ho sabíem..tornada als escenaris? haha mai no hi has baixar del tot, sempre mirant de ser en/posar en/muntar una escena on calgui i quan calgui 😉 ens veiem dissabte i ens expliques tot plegat! ptneets
Esperem que tot vaja endavant, ara… tens un munt de feina entre mans, no sé com pots amb tantes activitats, ja em van dir que a més a més cantes bé, no sabia si era broma o què però ja veig que és ben cert.