De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

2 de desembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

En vies d’extinció (2).

Continuem amb el segon capítol de la sèrie de les realitats amb molt passat, poc present  i menys futur. Avui : el sistema mètric no decimal.

Quan tot just fa quatre dies que comptem en euros, quan els nostres escolars ja no tenen referència de la pesseta, ni del duro ni dels rals … resulta d’un deliciós anacronisme passejar-se per un mercat i sentir que encara hi ha algú que demana “mitja terça de carn picada”. Hi hagué una època en que cada terra feia sa guerra i aquesta singularitat també es posava de manifest en les unitats de mesura. Amb la implantació gairebé universal del sistema mètric decimal, les restes que poden quedar dels arcaics sistemes d’amidament estan més en el camp de l’etnografia que no pas de la matemàtica. Però encara en queda algun vestigi.

Fins no fa gaire, l’ús de mesures de pes tan exòtiques com l’unça, la terça, la lliura o la carnissera eren ben habituals en el comerç al detall, especialment de productes alimentaris. I més exactament en els gremis dels carnissers, de la verdura i els llegums, i de les espècies i fruita seca. Demanar al cansalader tres unces de pernil dolç, o una lliura de mongetes a la parada de llegums cuits, era a l’ordre del dia. Per a quantitats superiors es podien emprar roves o quintars, Els líquids que es comercialitzaven a doll també tenien les seves unitats específiques : des del petricó o petit es passava pel porró, fins al bot i la càrrega o carga. Les longituds, abans del metre, es podien mesurar en pams o canes (i tal vegada són les que han caigut en el més profund desús). Pel que fa a les superficies, en el nostre àmbit territorial la vessana continua essent la reina de les finques rústegues.

Se m’acut que si algun dia, en alguna escola, al professorat del cicle superior de primària li passés pel cap plantejar a l’alumnat un problema de pesos o mesures en aquestes unitats –o, encara més, fer valorar el resultat en duros- , tindria molts números de ser llançat a la foguera, tacat  per l’estigma de l’antiglobalització.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!