De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Nus a l’estómac.
Vaig en cotxe amb el volant encarat cap a mercat, per mirar de proveir per omplir el rebost. Porto la ràdio sintonitzada en no sé pas quina emissora. Hi fan un programa que parla de cuina, com és habitual els dissabtes al matí.
Hi intervenen el presentador del programa, un cuiner i una tercera veu que no acabo d’entendre què hi pinta. Sento a parlar de dents d’all i expliquen que no cal que les mongetes sàpiguen a xoriço.
Passat el butlletí de notícies de les 9 en punt, emeten un anunci institucional, d’aquests que ens conviden a parlar bé. Expliquen la diferència que hi ha entre caixa i capsa i acaben sentenciant : ” El català correcte, passa’l ! “.
I arribo a plaça amb la sensació d’haver perdut part de la gana que duia en sortir de casa. Com una mena de petit nus a l’estómac …
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, si això cada cop és més habitual, les ràdios i televisions catalanes s’ están omplint d’ intrussos ,en el sentit de gent que fa intrusisme professional,que no coneix la llengua ,però que tan se’ els en ni en fot, el mes greu és que tradueixin paraules soltes del castellà al català i ja els hi està bé ,foteme-les aquí que tinc butxaques!
Però el més greu encara ´és que personatges con en Basté,RAC1 o l’ Albert Om,tv3, abonin ha aquests professionals que no son competitius, i que només fan que perdre audiència en català , donc jo tancava la radio i ara ja ni l’ obro, sense adonar-me’ n ni l’ obro.
Josep M.
Bon vespre!
Gràcies per haver deixat un comentari en el meu espai: sempre és interessant xerrar sobre Pla.
He estat tafanejant el teu bloc/blog i deixa’m, si no et sap greu, que apunti que “saber” en el sentit de “tenir gust de” en català també existeix: 3 intr 1 Tenir tal o tal sabor o olor. Aquest llard sap a ranci.
De tota manera, m’hi jugo alguna cosa que aquest cuiner radiofònic segur que ho va dir a tall d’interferència amb el castellà, perquè en aquesta llengua aquesta manera de dir és molt més corrent.
Salutacions a Sarrià i et deixo ara mateix una resposta al teu comentari.
Montse (des del Poble-sec)