De res, massa

Cada any mirem de guardar uns dies de vacances per aquesta època. No fem res especial que no sigui avançar alguna compra de Nadal, canviar de ritme,  badar, llegir, reposar, anar a dinar en parella i dur a terme diferents gestions que, per poder-les fer en dies de treball, representaria haver de demanar permís a la feina.

Dilluns i dijous, entrevistes amb les tutores dels plançons. Dimarts, dentista. Dimecres, ITV del cotxe. D’això volia parlar. He anat a cal dentista, com cada mig any toca. M’ha cobrat trenta-cinc euros per l’acte mèdic practicat, quantitat que he trobat prou raonable. Dimecres ha calgut passar la revisió tècnica d’un dels cotxes de casa. M’han cascat trenta-vuit euros amb cinc cèntims pels actes mecànics operats, import que m’ha portat a  pensar que em fotien la cartera.

Prou que em preocupo de mirar de tenir la dentadura i les genives que Nostre Senyor i la genètica m’han donat -que fa quaranta-tres anys que anem junts- en un estat acceptable. I prou que procuro que al quasi venerable Peugeot no li manqui una gota d’oli, un joc de pneumàtics quan toca, o unes escombretes noves si les velles no eixuguen prou. Tot vol un manteniment i per mi anirà el pollastre si no me’n cuido.

Ara, entre els trenta-cinc del dentista i els trenta-vuit amb cinc de l’estació d’ITV, hi ha despeses que les pagues amb més satisfacció que d’altres. Una cosa és la vigilància de la salut i una de diferent és una imposició administrativa que si la incompleixes t’hi jugues una sanció.

Cada vegada més veig que ens ha tocat viure, de manera ineluctable, en el país dels mil peatges.

Això sí : el dentista m’ha dit “fins d’aquí a sis mesos”, i a l’ITV m’han enganxat una llufa al parabrisa que diu que fins d’aquí a un any no cal que hi torni. Qui no es conforma …

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!