El 28 de desembre és dia d’ensarronades i, a La Vanguardia, la més estimulant és la que hi publica cada any Fortuny, el mestre dels encreuats en castellà. Avui he començat el matí fidel a la cita, entomant el repte, i havent dinat ja ho teníem pelat. Això sí: sense l’ajut inestimable de la bona
És casual, però en qüestió de poques setmanes m’han obsequiat amb dues peces excel·lents sobre la història del món del motor. Tenen el valor afegit de ser dos llibres eminentment locals, però ja sabem que només s’arriba a ser universal precisament per la via local. L’amic, antic veí i reputat planxista Josep Colomer em va
Convivint sota el mateix sostre amb Sant Josep, una pastoreta i una fura de l’infern, no puc fer altra cosa que recomanar-vos de manera enèrgica que assistiu a qualsevol de les funcions que tindran lloc els dies 21, 26 o 28 de desembre a les sis de la tarda al Centre Cultural Parroquial de Sarrià
Faig temps per acudir a una cita i repasso el diari dins el cotxe. A pocs metres hi ha una parada d’autobusos amb una noia solitària que espera sota la marquesina protectora. Treu el telèfon mòbil i comença a fer-se selfies. Amb el braç ben estirat es fa un retrat de tres quarts cap a
A la seva obra “La vinya i el vi” (Quaderns de la Revista de Girona, núm. 141), Eduard Puig i Vayreda, al capítol sobre el xampany gironí, fa una breu referència de les caves Gelamà, de Vilajuïga. Ja al llunyà 1899 els seus vins eren guardonats al concurs de Figueres. Els anys 1916-17 va iniciar
Faig parada a Llagostera, per dinar a Cal Degollat, al carrer de Sant Feliu, una fonda amb totes les de la llei. Menjars i vins, diu al rètol. M’acullen al menjador més lluminós i, quan ja vaig pel segon plat, arriben tres homes d’una edat que els permet ser jubilats, punt que la conversa que
Avui, de tornada d’Olot he parat a dinar a Argelaguer. S’ha de sortir de l’autovia, però la mínima marrada paga la pena. He parat a Can Xac: hi ha un aparcament enorme davant mateix i s’hi menja molt casolanament. El menú és curt i concís: una amanida per començar, macarrons, cigrons, verdura, mogetes seques… Vedella
Llegeixo Setembre, octubre i novembre, de Joan Miquel Oliver (L’Altra Editorial, Barcelona 2014). És un dietari sorprenent on el polifacètic mallorquí fa una crònica de l’actualitat “a rebuf” d’un altre personatge singular, tant o més que ell: Miquel Riera, un escalador illenc, principal difusor de la pràctica esportiva anomenada psicobloc. Ara que Antònia Font és
Com que no sóc gens futbolero, fins aquesta tarda no he estat al corrent de la facècia del Barça a l’aeroport d’Amsterdam, de tornada en acabat el partit contra l’Ajax. Va resultar que, amb tot el passatge embarcat i a punt de marxa, a l’aeronau se li va detectar una avaria que va impossibilitar-ne la
Alguna cosa indica que, a casa, vivim a una velocitat exagerada: alguna cosa sembla indicar que convidria parar i reposar una estona i prendre’ns la vida amb una tranquil·litat de la qual fa temps que no podem disposar. Vet aquí un motiu d’alerta: ens avisen de la defunció d’una persona; no es tracta pas de
El número 89 de Parlem de Sarrià, la revista d’informació i cultura local de Sarrià de Ter, ja és a la xarxa. En pocs dies la tindrem disponible en paper, sortida d’impremta. El número actual (només ens en falten onze per arribar al centenar) cobreix els mesos de maig a agost de 2014. La periodicitat
Ja sé que no és per posar-ho al mateix sac dels comerços centenaris amenaçats de desaparició a Barcelona. Ni tan sols tenen massa valor decoratiu: res de fusteria noble ni d’ornaments modernistes. Però l’anunci de tancament dels Magatzems Vall de Platja d’Aro, a l’Avinguda, em causa cert malestar. Van ser inaugurats l’any 1958 i se’ls
Fa exactament disset anys, setmana amunt setmana avall, que vam fer una estada al Priorat. La meva muller estava embarassada del nostre fill i guardem un record magnífic d’aquell cap de setmana. En aquella època es vivia a la comarca una emergent revifalla de l’activitat vinícola. S’emprenien moltes iniciatives noves, apareixien nous projectes, es construien
L’accident de Jules Bianchi al circuit de Suzuka ha estat una de les notícies que més s’han anat repetint al llarg de dia d’avui a les emissores de ràdio. Actualitat esportiva i preocupació per l’estat del xicot al marge, m’ha sorprès la manera de pronunciar el nom d’aquest pilot, francès, per part dels locutors radiofònics.
La generositat del meu proveïdor habitual de motos ha permès que durant una bona estona hagi pogut conduir una raresa sobre rodes. La màquina que veieu a la imatge: una Royal Enfield Continental GT. Una 500 cc d’un sol cilindre, quatre temps, una moto que als anys cinquanta no hauria sorprès a ningú per les